El quadern de Josep-Joan Rosselló

No sé com anirà, a partir de dijous de la setmana que ve, això de la Palma Thursday Night Fever -prodigi d'originalitat, el del dissenyador de la campanya-, però trob que és la primera vegada en molts anys que els comerciants de Palma presenten una iniciativa que no sigui contrària al interessos dels ciutadans, com a tals i com a consumidors. I val a dir que tampoc no és que estigui pensada per a nosaltres, els palmesans -ai, com grinyola-, però tampoc ens va directament en contra.   

Camí de la platja de Formentor, dalt del coll que ens hi acosta, les vistes són impresionants, et  giris cap on et giris.

Anna només hi havia estat una vegada, fa molts anys i tot li venia de nou. Se'n va fer un fart de disparar la seva càmera fotogràfica.

Les aigües de la badia donen aixopluc a nombroses embarcacions; llueixen especialment els llaüts. Al fons, sobresortint del pinar, l'Hotel Formentor, un nom emblemàtic en la història de l'hosteleria i el turisme a Mallorca.

L'aigua era neta i transparent. I gelada..., fins que el cos s'aclimata. Després és una xalada estar-s'hi una bona estona. A n'Anna li prova la imatge mullada en sortir de la mar...

I jo me n'alegro per ells, però no acabo d'entendre, si els va tan bé, des de Miami a Tokio, igual que a Navalcarnero, perquè l'obsessió de l'espanyol (el ciutadà nacionalista espanyol) en confondre'ns i dir que el seu idioma està en perill, a punt de desaparèixer... tot i que només a Catalunya, a les Illes Balears i a Galícia -l'euskera està prou malament per no fer por, i l'asturià i el navarrès no són ni tinguts en compte-.

Estic content que celebrin el Dia del Espanyol, per veure si així, ocupats en festes, ens deixen en pau als parlants d'altres idiomes que, curiosament, només sentim l'espanyol (l'idioma) com un segell de la imposició que encara mantenen els espanyols (els ciutadans nacionalistes espanyols). Bon profit.