pep rossello

Tinc una veïnada que ha estat padrina per primer cop, ara fa gairebé un any. La cosa no té res d'extraordinari però val a dir que, per esser primerenca, l'han feta avia de dos bessons. Fa goig sentir-la explicar què macos que són, què grans es fan, i espabilats, i bons al·lots… i la feinada que li donen qualque dia. Perquè la meva veïnada exerceix de padrina com cal, perquè la mare de les criatures tengui un descans, que no saps tu quins maldecaps que donen dos infants a la vegada. En canvi, n'hi ha d'altres, de padrines vull dir, que ho duen com si res: dissabte passat, per exemple, la reina Sofia, sense anar més enfora, va anar a l'òpera i no va dubtar ni un moment de dur-se'n-hi cinc dels seus nets, cinc, ella tota soleta. Cap problema. No se la veis gens ni mica angoixada amb tanta patulea; supòs que els nins i nines deuen esser d'allò més ben educat i, segons que diuen les cròniques, només es posaren neguitosos quan els volien fer saludar alguns dels actors –se'n diuen actors, a l'òpera?– que anaven de bruixots. Normal. I és que, ben pensat, tenim una reina que no ens la mereixem…, bé. i un rei; i tot una família reial. No ens la mereixem