pep rossello

Vos heu aturat mai a pensar com d’important és esser pare. Bé, esser pare, en realitat, és més aviat senzill; la cosa es complica només quan n’has de fer amb responsabilitat. Ben mirat, has de reunir més requisits perquè et donin el certificat del nivell C de català, posem per cas, que per fer de pare, i d’això no n’ensenyen enlloc ni en fan proves d’aptitud. Així van llavors les coses, que els nins creixen sense cap sentit de la responsabilitat, sense cap principi d’autoritat, sense respecte ni bona educació…, com uns pares qualssevol, vaja. Ja heureu llegit als diaris que, aquest cap de setmana passat, la policia ha detingut una parella per haver deixat tot sols els seus tres fills, durant un caramull d’hores, segons sembla per anar a una festa. La parella no va comparéixer a comissaria fins a les quatre i mitja de la matinada, i encara perquè es varen trobar la nota que havia deixat la policia, on els deia que se n’havien duit els infants. Tanta sort que era una festa familiar. Si la feta, en lloc de passar de matinada, arriba a esdevenir-se durant el dia, ben segur que algú –segurament, els mateixos pares, per començar– n’hauria fet responsable el sistema escolar. Donar la culpa de tot a l’escola és un esport que els pares practiquen amb una esbalaïdora facilitat; i qui diu l’escola, diu els mestres, les autoritats acadèmiques, el sistema educatiu tot plegat. Fixau-vos sinó, ara que ha arribat setembre i el curs està a punt de començar per als escolars, quins són els grans maldecaps dels pares: que els llibres els surtin de franc i que el caldendari escolar sigui com més extens possible, en dies i en hores cada dia. Fa molt temps que no he sentit cap pare i, sobretot, cap d’aquestes associacions que se suposa que els representen, queixant-se de la qualitat de l’ensenyament que reben els nins –no hi valen les crítiques a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania–. El que en realitat esperen, pares i associacions, és que l’escola, a més d’ensenyar i educar, faci de pare i de mare, i de padrina si convé, per tal que sigui compatible la vida familiar amb la vida laboral. I si no ens agrada com fan la feina els mestres, res més senzill que presentar una denúncia, que ja és sabut que ningú com els pares saben que els convé als seus fills.