pep rossello

El cap de setmana passat, un jove de Salamanca va tallar-se el penis, conten les cròniques que “para no pecar más”, i el va llençar a l’excusat de ca seva. Que fa que un home prengui una determinació tan dràstica? Se m’ha acudit que potser el senyor de Salamanca s’ha deixat portar per la sempiterna fòbia hispana als gabatxos, i ha volgut donar una lliçó al president Sarkozy, explicant-li de facto que la castració química no és la solució contra els violadors, sinó que cal aplicar la teràpia castellana que predica fer les coses “con un par”. Potser, en realitat, i més em crec aquesta segona possibilitat, aquest jove va optar per la resposta més bèstia al discurs ultrapurità que condemna el sexe com a quelcom pecaminós. Les cròniques expliquen que el senyor de Salamanca no hi va fer la pell perquè un amic seu el va trobar, i evità que es dessagnàs. No diuen, en canvi, que se’n va fer de la titola; ves a saber on anà a parar, pobra.