pep rossello

Des de diumenge ençà que m’estava rumiant si contestar, i com fer-ho, un comentari que vaig rebre a la meva web, d’un desconegut que m’escrivia en espanyol, tot i que firmava Pep, hi ho feia en un to d’allò més educat i evitant la confrontació, encara que defensàs el que per a mi són barbaritats, pocasoltades lingüístics presentades com a “cultura balear”. Ahir em vaig quedar de pedra quan, després de llegir a la pàgina d’en Biel Barceló, en un comentari suposadament referit a l’article sobre les festes de La Bonanova, em vaig topar amb el mateix comentari, fil per randa, i enviat gairebé a la mateixa hora que em va arribar a mi. Està clar que el tal senyor Pep va escampant les seves deries per tot arreu. A hores d’ara, i després de llegir tot el que he llegit. només en cal dir-li dues cosetes: 1. Si troba que no pot parlar amb son pare senzillament perqué parlen dos registres diferents, que s’ho faci mirar per un logopeda i, en tot cas, que tengui en compte que la culpa no és de l’estàndard, sinó del seu mateix pare i d’altres familiars que no li van parlar de petit el mallorquí que ara tant plany. 2. L’estàndard és necessari, perquè realment és la modalitat –sí, sí, modalitat– de l’idioma que n’assegura la pervivència. Es pot imaginar, el senyor Pep, que un pagès de qualsevol indret d’Andalusia, posem per cas, no s’enten amb un fill seu que ha estudiat a la Universitat i que, per això mateix, parla un espanyol una mica diferent –i probablement millor– del que fan servir al poble. Les modalitats només són això, un més o menys gran conjunt de mots específics, de frases fetes, d’accents, que en res atempten contra la unitat de l’idioma i que ningú no vol esborrar. No en conec cap de nin o al·lotell que parli el mallorquí amb expressions barcelonines; en canvi, Mallorca n’està plena, dels que fan servir sovint castellanades d’aquelles que fan mal a les orelles. I també a l’oïda. Fa bé, senyor Pep, de preocupar-se pel futur de la nostra llengua, però erra els trets. Potser ens faria millor servei si esmerçàs esforços per entendre’s amb son pare.