pep rossello

Diuen que rectificar és de savis. No dic jo que no, però a vegades trobo que més aviat és signe de manca d’informació suficient, de imprevisió, o senzillament de manca de coratge. Això és així fonamentalment, quan el que es rectifica no és un error. L’actual govern Antich ja hi està pegant de grapes, altra vegada. I tampoc se’n deslliuren les altres administracions. Perquè, sinó, diu ara l’Ajuntament de Palma que les subvencions per als llibres escolar també beneficiaran els dos únics col·legis privats, no concertats, de la ciutat. Els responsables polítics de Cort no han explicat gaire les raons del canvi de postura. De fet, varen explicar molt millor, amb arguments més clars i sostenibles, perquè havien decidit inicialment deixar fora els dos centres escolars. L’argument és ben senzill: els pares que es poden permetre de triar una escola que no necessita suport públic, bé han de poder pagar també els llibres. I és que amb l’argúcia de la llibertat d’elecció dels pares ens duen ben enganyats, des de fa molts anys. Els pares poden triar: hi ha un seguit –mai tants com voldríem– de col·legis públics; i encara un bon grapat –massa i tot, a parer meu– de centres concertats. Ja poden elegir, ja. Només cal que renunciïn a alguns petits privilegis que ara tenen, ben segur.

I tant que ho sabíem, com molt bé explicava avui –bé, ahir ja– en Llorenç Capellà, en el seu article del “Diari de Balears”. Jo me’n vaig convéncer diumenge, en llegir als diaris els arguments de la Guàrdia Civil per donar empara als dos agents que van discriminar Saïda Saddouki pel fet de parlar-los en català. Tota l’argumentació era previsible: res no va passar com explicava “la mora catalanista”, i en tenen sis testimonis: altres sis guàrdies i una funcionària de Correus. Per si això no bastàs –que de fet no basta–, aporten altres testimonis, tan anònims com els primers, que ens volen presentar na Saïda –i els diaris bé que se n’han cuidat de destacar-ho– com una embustera, una mena d’histèrica amb manies persecutòries. No crec que el delega del Govern espanyol, Ramon Socias, necessiti res més per donar per tancada la qüestió, resolt l’expedient i arxivat. Seria massa esperar de cap cappare socialista que volgués molestar la Guàrdia Civil –uep, i potser el seu electorat– per garantir els drets d’una catalanoparlant. Marroquina, a més a més, que ja em diràs a quin cap treu que s’hagi volgut embolicar allà on no la demanen. Ho sabíem, que tot aniria així, ja tens tota la raó, Llorenç.