pep rossello

El president Francesc Antich ja té la primera manifestació en contra d’aquesta legislatura. Com sempre, i a diferència dels governants del PP, li h’han muntat els seus votants, si se’m permet la generalització, per retreure-li una de les seves més importants promeses electorals: la suspensió de la construcció d’un nou hospital en els terrenys de So n’Espases. Diuen les cròniques que van ser uns tres centenars de persones les que es van aplegar davant el Consolat de la Mar. Poques me sembles, atès el rebombori que fins ara s’han dut. Tanmateix, no és estrictament de So n’Espases que volia parlar, perquès és un afer que sobrepassa de molt la meva minsa capacitat d’analisi: estam parlant d’especulació urbanística, d’irregularitats administratives, de defensa del patrimoni, de necessitats sanitàries… Uf! Servidor m’he fixat, com gairebé sempre, en l’anècdota. Sovint, les anècdotes són el que descriuen i defineixen millor una situació. Va ser la catedràtica, i estimada amiga, Catalina Cantarellas, la que va proclamar que els nous responsables polítics no són uns traïdors, sinó uns beneits. I ara no sé que és pitjor. La doctora Cantarellas nega al govern Antich la dosi necessària d’inteligència per cometre traïdoria. Jo no sé esser tan dur com acostuma a ser-ho na Catalina, però faré servir la seva rotunditat per definir beneitura (per cert, algú em pot explicar perquè aquest mot no és al DLLC de l’Institut?) com a la condició d’aquells que tendeixen a rectificar amb massa facilitat, fins i tot quan no van errats. Ja ho comentava fa uns dies. Quan el senyor Rogelio Araújo va accedir al càrrec de regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma, un dels seus primers i principals propòsits, potser no confessat però amb el temps evident, era modificar les bases dels premis Ciutat de Palma de literatura, per introduir-hi l’idioma espanyol. Va torbar-se una mica, però ho va fer, sense embuts, sense manifes, donant-ne unes explicacions que no s’aguantaven ni amb agulles de cap blanc. Així com ho fa el PP sembre i en qualsevol lloc que comanda. Els dirigents del Bloc per Mallorca, que són els que ara manegen a Cort la cosa cultural han fet via en fer desaparéixer el premis Camilo José Cela i Ruben Darío. No han fet més que restituir els Ciutat de Palma a la situació en que estaven des de l’adveniment dels primers ajuntament democràtics. Però només han deixat passar unes hores per a començar a repensar-s’ho. Com que ja hem dit, diuen, que no hi hauria Ciutat de Palma en espanyol, ens treiem de la màniga uns premis que mai no han existit, de crítica i d’autors novells, que s ‘hi puguin presentar en castellà. Que perqué? Home, per calmar els anticatalanistes: tots ells, eh, els de la dreta cavernícola, però també els nostres votants, no fos cosa que ens passàs com a Jaume Matas quan es va encaparrotar en dur a la seva llista na Maria de la Pau Janer. Ja en tendrem prou en haver d’explicar perqué li hem tornat donar feina a IB3 TV. Jesús, quins maldecaps!