pep rossello

Eduardo Jordá és un senyor que, quan fa literatura, resulta un escriptor força interessant, un narrador atractiu i, diuen, un bon poeta –jo só un mal lector de poesia i no goso ni opinar–; podria, vaja, passar per un estrany però simpàtic cavall de riu. Però quan Jordá exerceix de pamfletista fàcilment se’l podria confondre amb un monstre perfectament identifica ble, un hipopòtam que reparteix mossegades a tort i a dret, però sempre en la mateixa direcció, Llegiu sinó l’article que publicava avui, dijous, a Diario de Mallorca, a tomb de la cremada de retrats de Joan Carles de Borbó. Jordá ho té clar: Esquerra Republicana de Catalunya, que en té tota la culpa –bé, tota no, n’hem de deixar una mica per Zapatero–, és el partit d’una “petita burgesia xenòfoba i parafeixista”, assimilable a l’extrema dreta europea que va pel món fotent trets. Servidor no sóc militant d’ERC, encara que mai no he amagat el meu posicionament independentista –per cert, ni l’independentisme ni el nacionalisme són ideologies, sinó opcions polítiques a les quals ens han abocat per mera resistència–. Però tinc amics i fins i tot familiars ben propers que sí tenen el carnet i treballen per a Esquerra; i mai no els he tingut per xenòfobs ni racistes, i molt menys són capaços de defensar amb la violència les seves conviccions. Encara que algun porti piercing.