pep rossello

Vagarejant per la blogosfera, he trobat avui capvespre un titular que m’ha cridat l’atenció, “Frankfurt? Quin Frankfurt”, i ho paga a parer meu reproduir-ne el text:

“domingo | 15 Octubre, 2007 14:41

No ha anat malament la fira del llibre de Frankfurt, especialment per als impresors, altrament dits editors, s'han signat molts contractes i s'han venut molts drets d'autor..... la cosa sembla que rutlla una mica més que fins ara.

“Tots els indicadors ens diuen que la presència de la Cultura Catalana a Frankfurt ha estat un èxit. hem de felicitar-nos tots, escriptors, editors, Govern, etc...

“Només hem de remarcar un punt negatiu: Els mitjans espanyols no han volgut fer-se ressó d'aquesta fira.... Podriem dir que el 0,0005% dels espanyols s'han asabentat de la existència de la fira, i d'aquests, només el 0,0001% savien que la 'estrella convidada' era la Cultura Catalana, i pràcticament ningú a l'Estat espanyol, fora de l'àmbit lingüístic català te ni la ménor notícia de l'èxit que ha suposat.

“Hem de donar les gràcies a la Brunete Mediàtica que va dedicar durant més d'un any planes i planes en els seus mitjans per a criticar la gran barbaritat que suposava deixar fora d'aquest aconteixement als autors en llengua castellana empadronats a Catalunya. Ara, que la fira ha estat un èxit, ni mitja paraula..... Be, no era que la Cultura Catalana formava part de la espanyola? Perqué no diuen res? Perqué no expliquen que els nostres autors han gaudit d'una acollida millor a Frankfurt i a les llibreries alemanyes que a les llibreries espanyoles?

“El Govern molt be, sí, han fet la seva feina correctament. Però ara potser que facin el mateix desplegament a casa nostra. I si fessin una inversió similar per a difondre i ajudar als nostres autors, però a les nostres llibreries, escoles i instituts?

Potser és hora de treure's de sobre els complexos..... Els lectors de Madrid, Cuenca, Segovia... tenen tant dret a conèixer la literatura catalana com els lectors de Berlin, Frankfurt, Munich,... O és que hi ha algú a Madriz interessat en que no sigui així??”

M’ha vengut de nou la coincidència que avui mateix, hora de dinar, parlàssim del ressó mediàtic de la Fira amb un amic escriptor. Ell no ha estat, per cert, a Frankfurt i, per tant, no parla com a directament afectat. (¿Caldrà a partir d’ara diferenciar entre els autors que van ser a Frankfurt i els que no? En serà una nova categoria d’escriptors?)

El meu amic no es referia al silenci de la ‘Brunete Mediàtica’, sinó al tractament informatiu que TV3 ha fet de la Fira i, molt concretament, a que no ha fet gairebé menció de la presència dels escriptors de les Balears –més enllà, potser, de Porcel o Carme Riera–, ni de les activitats que han protagonitzat els illencs –més enllà de la presència de Maria del Mar Bonet.

No he gosat fer-li massa el contrari, perquè trobo que té una mica de raó. La Televisió de Catalunya presenta un cert dèficit, tot pecant un poc de centralista. I això no és una percepció només des de les Illes –sovint pensam que només existim a la informació meteorològica–, sinó que s’escampa arreu per les terres catalanes peninsulars fora de Barcelona.

Tanmateix li he volgut fer veure la possibilitat que, en el cas de Frankfurt, no tota la culpa sigui de TV3. Potser la insistència diferenciadora dels escriptors i editors de les Balears, agombolada per l’Institut d’Estudis Baleàrics, no ens ha fet cap favor. Li he insistit en la meva tesi de sempre, que si el govern de Matas no ens hagués tret de l’Institut Ramon Llull –el govern balear n’era cofundador en peu d’igualtat–, les coses haurien anat molt millor i les autoritats de la Generalitat no haurien estat les úniques a dir la seva. Però de tot allò ja no en canten galls ni gallines…

És indubtable que no existeix cap incompatibilitat entre l’exercici de la direcció general de Cultura i el d’articulista de premsa. Més xocant resultava que una batlessa de Palma fes de comentarista esportiva; amb la particularitat que, en aquest darrer cas, les seves mai negades filies vers un determinat club de futbol i un determinat grup editorial suposaven, de fet, la discriminació d’altres diaris i, el que és més greu, d’un considerable nombre de ciutadans que no compartien els seus colors esportius. Res que ho pagui recordar.

El que sí pot suscitar aquesta doble condició és alguna situació contradictòria, ni que només sigui a tall d’anècdota. Avui mateix, per exemple, Pere J. Martorell ens feia saber, en el seu article del ‘Diari de Balears’, que li ha arribat el llibre que l’Institut d’Estudis Baleàrics ha dedicat a la memòria de Damià Huguet.

Personalment, em sorpren que el director general de Cultura ens presenti ara un llibre que ho fou públicament el 17 d’agost, gairebé fa dos mesos justos. Jo mateix, el tinc des de finals de juny, acabat d’imprimir.

Un pensa que molt al dia de lectures no està, el director general. O potser era un article que tenia guardat –tots ho hem fet un pic o altre– per quan no pogués entregar puntualment l’article al diari. I com que aquests dies Martorell ha estat enfeinat per devers Frankfut…

Tanmateix, vull quedar-me en les darreres línies de l’article: “Ara cal –escriu– donar una segona passa, (…) i fer que l’obra arribi pertot arreu. Així tothom podrà saber qui era i què va fer Damià Huguet, aquest campaner universal.”

És un desig ben lloable, i només cal recordar-li a Pere J. Martorell que, més enllà del repartiment de quotes entre els partits del pacte, l’IEB depèn orgànicament del departament que ell dirigeix.