pep rossello

“Ignasi haussa les épaules, mais ne réagit pas, comme s’il voulait lui faire comprendre que lui, Ignasi, descendant d’anciens juifs, n’avait jamais rien à dire. (…) La ville des terreurs et des fantômes s’était réveillée de ce cauchemar nocturne.” (‘36, rue de l’Argenterie’)

L’altre dia de pagès, dinant amb l’amic Antoni Serra i Bauçà, se’m va passar pel cap que potser estava amb l’únic escriptor català recentment traduït a l’alemany que no era a la Frankfurter Buchmesse 2007. No insistiré en les raons, que ell ja va fer públiques amb tota claretat, per les quals Serra no va acceptar la invitació d’anar a Frankfurt.

Tanmateix, a la Fira hi era present la versió alemanya de la seva novel·la "L’avinguda de la fosca", traduïda a instàncies de l’Institut d’Estudis Baleàrics. I era de traduccions que jo us volia parlar, amic lector, perquè a més a més de l’esmentada, Antoni Serra acaba de veure editades una versió de la mateixa obra a l’espanyol ("La avenida de las sombras" , Calambur Editorial), i la traducció francesa de "Carrer de l’Argenteria, 36" (Editorial Pòrtic, 1988).

"36, rue de l’Argenterie" (Éditions Fédérop, 2007) és avui, malgrat els dinou anys transcorreguts des de la seva aparició, una novel·la plenament vigent i molt oportuna. En aquests moments en que tant es parla de recuperar la memòria històrica –mentre paral·lelament alguns gosen encara justificar el règim franquista, la dictadura i la repressió–, la història de n’Ignasi i na Nina, un vell matrimoni xueta testimoni dels fets inicials del 36, ens retorna les pors i les misèries de tots aquells mallorquins que no van voler, no van poder o no van saber estar-se des d’un bon principi al costat dels revoltats.

L’obra transcorre en un periode de temps que avui ens pot semblar breu: d’aquell diumenge de juliol, dia 19, quan a Palma es va tenir notícia de l’aixecament militar, fins el 24 de febrer de 1937, data de l’afusellament d’Emili Darder –i altres– al cementiri de Son Tril·lo. Només set mesos que el lector viu a partir del discórrer diari del matrimoni i, sobretot, de les reflexions d’Ignasi i les invectives de sa dona, Nina, per tal que l’home esmerci per fer-se notar als ulls dels guanyadors: “"Cela ne suffit pas que tu sois un brave homme, tu dois le montrer pour que tout le monde le sache."”