pep rossello

Quan l’editorial Tusquets va publicar, l’any 2001, ‘Soldados de Salamina’, no vaig llegir la novel·la de Javier Cercas. Fa molt temps que vaig decidir que la meva feina no m’obliga a llegir-ho tot, ni prop fer-hi; ja me direu si vaig pensar un sol moment en invertir el meu temps amb una història de més de dues-centes pàgines, que tothom llegia i en lloava alabances, d’un escriptor que només coneixia de vagues referències… Trobava que amb quatre articles i un parell de crítiques que llegís ja en tenia prou per anar fent, per quedar bé en les típiques tertúlies on és obligat parlar del darrer best-seller.

Val a dir que quan, al cap d’un any i escaig es va estrenar la versió cinematogràfica, feta per David Trueba, tampoc vaig anar a veure-la. Només al cap d’uns mesos la vaig veure en format DVD; com que tampoc no arrossegava el prejudici literari, em va semblar una pel·lícula correcte, potser un pel massa llarga, un vici comú a la cinematografia contemporània: un temps, els directors en tenien a bastament amb noranta minuts per contar qualsevol història.

Avui vespre he anat a l’Auditorium, a l’estrena a Palma de ‘Soldados de Salamina’, l’adaptació teatral de la novel·la de Cercas, que signen Julie Sermon i Joan Ollé, que també n’és el director.

He de dir, sense ànim d’exercir de crític, que no en sóc, que estam davant una peça teatral excepcional. Un tractament del text impecable, escrupulós; un muntatge que fuig d’andròmines, d’elements superflus. Pur teatre de text, declamat per set actors impecables –elles i ells–, amb una ajustada sobrietat no exempta, tanmateix, d’una forta càrrega emocional.

En acabar la representació, mentre el públic esclafia a fer mamballetes, he mirat l’hora: una hora i mitja llarga que m’ha passat en un buf. En aquell moment, he desitjat que els llums del terra de l’escenari enlluernassin prou els actors, perquè no vessin que érem quatre moixos a la platea de l’Auditorium. On és el món de la cultura? On, tants universitaris, alumnes i professors? On els escriptors, sobretot els esquerranosos que no aturen de fer memòria històrica: no s’han recuperat del ‘jet lag’ des de Frankfurt? On, les autoritats que s’obren pas a colçades la Nit de l’Art, pels carrers de Palma: potser allà llueixen més les fotos?

He decidit que demà he de mirar si en queda cap, d’exemplar de ‘Soldados de Salamina’ i, ara sí, la llegiré.