pep rossello

Aquest cap de setmana, el poble de Lloseta ha acollit un primer Festival de Novel·la Negra, una iniciativa de l’escriptor i periodista Sebastià Bennàssar, que ha sabut remoure cel i terra per aconseguir col·laboracions i suports per dur endavant el projecte.

‘Lloseta Negra’ han estat tres jornades intenses de debat, de divendres capvespre fins al migdia de diumenge, amb diverses taules rodones, la projecció del documental sobre el llibre ‘Tor' de Carles Porta, i un senzill homenatge a Maria Antònia Oliver.

He de reconèixer que, quan vaig tenir notícia del festival, em va venir molt de nou. És una mica sorprenent que a Mallorca, una terra on mai no s’ha fet cas a una literatura de la qual sóc aficionat d’antic, amb només vuit mesos de diferència hàgim tingut dues convocatòries semblants. He recordat que a principis de març, a la llibreria ‘Literanta’ de Palma, es va celebrar una setmana de literatura negre d’autors mallorquins; no sé tan sols i tenia voluntat de pervivència però, insistesc, m’ha sorprès una segona convocatòria.

Només vaig poder anar personalment a la sessió de divendres, acompanyant Antoni Serra, que havia de participar en una taula rodona amb Teresa Solana, una autora per a mi desconeguda, però de la qual m’he proposat llegir les seves dues úniques novel·les: ‘Un crim imperfecte’ i ‘Drecera al paradís’.

El títol inicial de la taula, “Mallorca i Barcelona com a escenaris de novel·la negra", no va servir per a limitar les disertacions dels dos autors; de fet, jo diria que des d’un bon principi van deixar-lo de banda.

De les diverses reflexions o, senzillament, propostes de debat, que vaig quedar amb dues, prou lligades i plantejades al temps per Lozano: la incorporació del bilingüisme català-castellà com a recurs de credibilitat; i l’ús de variants col·loquials, allunyades de l’estandart, amb el mateix objectiu. No sé què em va fer realment por: si la defensa del registre col·loquial, o que el col·loquial fos el barceloní, que és a parer meu el més lleig de tots els possibles.

L’acte d’homenatge a Maria Antònia Oliver, que hi era present, es va centrar en una xerrada de Margarita Aritzeta, una anàlisi força encertada i necessàriament no intensiva de la narrativa de la manacorina. Després, Anna i Joana Cortils van fer una lectura dramatitzada, sobretot dels textos protagonitzats per Lònia Guiu, amb acompanyament musical de Josep Gomis. Servidor no sóc molt amic de que em llegeixin les novel·les, però l’acte que resultar simpàtic.

I acabàrem sopant en companyia d’aquests intervinents, a més del director general de Cultura, Pere-Joan Martorell, que exercia de regidor de l’Ajuntament llosetí. Un plaer sentir Pau Vidal, un altre autor novell, que ha creat un investigador que és, en realitat, un filòleg; o a Paco Camarasa, encarregat de la llibreria ‘Negra y Criminal’ i comissari de BCNegra. O sentir les batalletes dels dos col·legues d’Ofèlia Dracs, Serra i Aritzeta, vells activistes –ell molt més vell que ella– d’una manera de fer i entendre la literatura que avui no té gaire bona premsa.