pep rossello

Ara mateix tinc al davant quatre fotografies en blanc i negre, 13x18. Les vaig fer jo mateix, dia 20 de gener de 1986. Les quatre són imatges d’una mateixa seqüència, al mateix escenari, amb el mateix protagonista i els mateixos figurants. Escenari: Parc de la Mar de Palma; protagonista: Josep Guinovart; els figurants, el president Gabriel Cañellas, el president insular Jeroni Albertí, el batle Ramon Aguiló, el governador Carlos Martín, entre d’altres.

Record que aquell dia de Sant Sebastià era un matí asolellat d’hivern. Josep Guinovart, acompanyat de tan il·lustres autoritats, era a Palma per inaugurar, a la fi, el conjunt escultòric que havia donat a la ciutat tres anys abans.

Avui de matí, en agafar els diaris mentre berenava, m’he topat amb la notícia. En Guino ha mort a Barcelona, als 80 anys: el seu cor immens no ha pogut aguantar la darrera envestida. Tot d’una que he tornat a ser a ca nostra, he regirat tota la paperassa fins a trobar les fotos que tenia estotjades. Sé del cert que n’he de tenir moltes més, però només he trobat aqueixes quatre. Les imatges en blanc i negre, que ja comencen a agafar una certa tonalitat sèpia, m’han portat un caramull de records.

Aquell gener de 1986, jo no coneixia personalment Guinovart. La seva obra sí, fins i tot ja n’havia vist algunes mostres. Va ser un temps després que em varen presentar en Guino: record perfectament que va ser l’amic Albert Ribas, aleshores director del Centre de Cultura de ‘Sa Nostra’, que a més era bon amic personal de l’artista.

Des d’aleshores ençà vaig tenir diverses ocasions de conversar amb Josep Guinovart, de compartir taula amb ell, al Centre de Cultura, a Pelaires…

L’experiència més engrescadora, emperò, va discórrer entre Palma i les Pitiüses. A principis dels anys 90, Ribas va posar en marxa un projecte que anomenà ‘Fars 93’, i que consistia bàsicament en que quatre artistes diferents fessin sengles intervencions als fars d’Eivissa i de Formentera. Els artistes eren Josep Guinovart, Leopoldo Irriguible, Antoni Miralda i Wolf Vöstell. Record amb nostàlgia aquells mesos de preparació, que em van permetre conèixer els artistes –de Miralda i de Vöstell, fins i tot, vaig enregistrar-ne dues entrevistes en vídeo per a ‘Sa Nostra’, realitzats per Jaume Vidal. El projecte, finalment, es va frustrar per mor de la burocràcia, que a tot posava emperons.

Tanmateix, vàrem poder veure l’exposició del projecte a Palma i a Eivissa, però també a la Feria Internacional de Sevilla i a l’edició d’ARCO de 1992. I, sobretot, vàrem compartir una jornada marinera, visitant amb els quatre creadors les costes pitiüses, que mai no van poder ser l’escenari d’aquell ambiciós projecte.

No vull insistir, ara, en el vessant més reivindicatiu de Guinovart, prou conegut, que el feu participar en el Museo Internacional Salvador Allende; en aquella ‘Arruixada’ del 2001, que volia denunciar les malifetes culturals del tàndem Fageda-Feliu; en les campanyes més recents en favor de la preservació de La Real…

Torno a mirar les fotos de Sant Sebastià de 1986. Me n’adono que de tots els càrrecs públics assistents ja no en canten gall ni gallina, políticament vull dir. Només resta –que no és poc– l’escultura del Parc de la Mar i el conjunt de l’obra de Josep Guinovart.