pep rossello

Un dels dotze punts que, sobre política cultural, incloïa l’acord que signaran el mes de juny els partits avui integrants dels pacte que avui governa les principals institucions de les Illes Balears preveia la “potenciació de l’Institut d’Estudis Baleàrics i reingrés a l’Institut Ramon Llull”.

Des d’un bon principi, un servidor vaig manifestar les meves reserves respecte de la proposta, atès sobretot el fet que l’IEB havia estat refundat pel govern del Partit Popular, precisament per a substituir a les illes el paper que, des de 2002, havia tingut l’IRL, una entitat –cal no oblidar-ho– creada originalment, en igualtat de condicions pel govern del Pacte de Progrés i la Generalitat que governava CiU.

Posteriorment la decisió del president Antich sobre el nou hospital de So n’Espases, que per a molta gent no es corresponia amb la lletra del pacte inicial –“Paralitzar les obres de Son Espases i analitzar la situació econòmica, jurídica i patrimonial per tal de comprovar lafactibilitat de construir el nou hospital al solar de Son Dureta”–, fa fer que molts ens replantegéssim què ens havíem de creure dels compromisos inicials del govern centre-progressista, començant pel que feia a l’Institut Ramon Llull.

Tanmateix, les passes que s’han anat donant, ens permeten d’esser optimistes en principi. Si la reunió de dilluns passat va més enllà del pur simbolisme quasi folklòric de l’escenificació lul·liana a la muntanya de Randa, els acords presos fan pensar, tot i el seu caràcter encara genèric, que totes les parts estan d’acord en el que volen; i que ja han posat fil a l’agulla per dotar el projecte d’un adeqüat marc jurídic.

L’entrada en l’operació del govern d’Andorra, que inicialment semblava que podia complicar un acord fins a punts difícils de solventar, haurà servit en canvi per donar una empenta a la solució dels entrebancs: la necessitat de trobar la fómula que faci possible les relacions entre un Estat i dues comunitats autònomes integrades en un altre, ha aclarit el marc en el que s’han de mantenir les relacions entre les Balears i Catalunya, que no és altre que el que es va crear en el conveni inicial, l’any 2002.

El fet que la futura fundació que integrin el Govern d’Adorra i el Consorci de l’Institut Ramon Llull tingui la seva seu institucional a l’Estat pirinec, afegeix un punt de simbolisme: cal tenir present que Andorra és l’únic estat europeu on el català és idioma oficial únic.

Tot aquest engranatge, emperò, pot fer osques per una qüestió pendent, que només afecta directament la comunitat balear: l’Institut d’Estudis Baleàrics. De moment, tothom passa pel tema de puntetes: que si contiuarà fent feina igual, que si la suma d’esforços ajudarà a tirar endavant… He arribat ha llegir unes declaracions segons les quals Francesc Antich hauria afirmat que “no quita que el IEB pueda trabajar como el Institut d’Estudis Catalans”, la qual cosa em fa pensar que el president no té molt clar què és l’Institut d’Estudis Catalans, quina la seva història i quin el seu present.

Res no és tan senzill com, ara per ara, ens ho volen pintar. Algú haurà d’explicar, en algun moment, com es faran compatibles les atribucions de l’Institut Ramon Llull, que són essencialment les mateixes de l’Institut d’Estudis Baleàrics, al qual a més a més es vol “potenciar”.

De moment, fullejant un document que es presenta aquests dies com a Línies Bàsiques d’Actuació de l’Institut d’Estudis Baleàrics, per al 2008, no hi trobam cap referència ni una a l’IRL. En canvi, per cert, es parla explícitament de “potenciar la col·laboració amb l’Instituto Cervantes”. Tot plegat, això grinyola una mica.

(Publicat a DdM. 'Mecanoscrit', 22 de desembre de 2007)