pep rossello

Cap de setmana abans de Nadal. Ja podria haver passat tot; fins a després de Sant Sebastià no ens donaran repòs. Dijous, 20 de desembre, vaig reincorporar-me a la feina, després de nou mesos de baixa laboral i un de vacacions. Suposo que ja tocava, i ara es tractarà de veure meam com van les coses.

La tornada ha estat suau. Aquest dies m’he dedicat a fer feina en un suplement especial de Cap d’Any; concretament, en una agenda d’activitats, però també d’efemèrides. Això m’ha permès escriure un textos ben diversos: des d’un apunt entorn de la llegenda que envolta el naixement del rei Jaume I –se’n compleixen 800 anys–, fins a un breu perfil de Maria Antònia Salvà i de Llorenç, dos escriptors que no m’interessen gens personalment, però que varen morit tots dos el 1958, ara farà 50 anys. També he recordat el bicentenari del primer ‘Diario de Mallorca’, que es va publicar entre 1808 i 1814, a l’empara dels aires constitucionalistes que sorgiren durant la Guerra del Francès; aquest darrer articlet l’he escrit en espanyol i me n’he adonat que feina un parell d’anys que no el feia servir. Per escrit, vull dir.

El mateix dijous, el capvespre, vaig anar al renovat –no m’agrada gaire la reforma– Centre de Cultura de ‘Sa Nostra’, on s’inaugurava la mostra biennal Art Report, organitzada pel diari. Ha estat una espècia de novella presentació en societat: he tingut ocasió de saludar nombrosos coneguts, alguns ben estimats, que feia mesos que no veia; artistes, sobretot, i també algun col·lega periodista i qualque escriptor.

De l’exposició només puc recomanar-vos que l’aneu a veure. Al costat dels ‘clàssics’ com Toni Catany o José Manuel Broto, m’han interessat especialment les maquetes de Tadashi Kawamata i el muntatge de Jaume Simó.

Divendres de capvespre, de parella de fet amb Antoni Serra, vaig esser a una espècie de còctel que l’Institut d’Estudis Baleàrics va muntar a l’aljub del museu d’Es Baluard. No em feia cap gràcia anar a ca’n Pere Serra; no hi havia tornar d’ençà el dia que el presentaren, abans de la inauguració.

L’assistència de públic, massiva. Amb Antoni Serra comentàrem que hi havia moltíssima gent que cap dels dos havíem vist mai. L’amic solleric encara afegí: “ Si tota aquest gentada escriu, poc futur els resta als boscos del país.

Vaig tenir ocasió, tanmateix, de saludar coneguts i alguns, pocs, amics: Maria Antònia Oliver, Guillem Frontera, Pere Morey… Em vaig fixar en la presència de bastants polítics de l’espectre nacionalista, sobretot d’UM i d’Entesa, que semblaven conspirar pels racons, sota la mirada protectora de la presidenta Munar.

També vaig tenir unes paraules amb Sebastià Serra, vell company de cabories polítiques; vaig pensar que no li faria gràcia el ‘Mecanoscrit’ que ja havia escrit, el que ha sortit aquest dissabte. Avui, a mitjan matí, ja em telefonava.