pep rossello

Un recent article de Jaume Fàbrega (http:blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega) m'ha duit a la memòria les flaires de la cuina nadalenca del nostre país. De menut, un servidor feia sempre el dinar de Nadal a cals padrins. La padrina Francisca era una excel·lent cuinera, i tot i que els temps eren una mica magres a ca nostra, aquell dinar era pantagruèlic: si més no, avui, acostant-me a la cinquantena i havent moderat força la meva gola, m'ho sembla.

El primer plat era, sistemàticament, sopa de brou –aleshores la pasta no eren encara els galets, nosaltres hi possàvem macarrons–, amb el fetge i altres menuts de l'au, pollastre o gallina, i ou bullit i filat.

Els escaldums d'indiot eren un segon perfecte; però convenia no abusar-ne perquè després venia la porcella rostida, amb patató i moniatos. I encara hi havia de caber la fruita del temps i els torrons, que el padri Pep feia bocins a taula: els justos perquè no en sobrassin i es fessin malbé.

El hàbits culinaris, sens dubte, han canviat i sobretot guanya la mandra de posar-se davant els fogons. Però aquest menú difícilment el trobes als restaurants de Mallorca, potser a algun poble. Encara cal recórrer, el qui pot, a la taula casolana. Bon profit i bones festes!