pep rossello

Aquest passat cap de any, rebostejant entre llibres i papers de ca nostro, recercant per l’hemeroteca del diari, m’he topat amb un aniversari d’aqueixos que no vols deixar de tenir presents; se’m va passar per malla el 29 de juliol, desè aniversari de la mort de l’amic fotògraf Francesc Amengual Barceló. Sabia del cert que era l’estiu passat que feia deu anys que ens havia deixat, amb només 42 anys, però suposo que va ser el meu estat de salut el que em va impedir de tenir-ne un record. Avui em dol no haver tingut unes paraules per sa dona, na Margalida, i pels seus fills: na Guida, que ja deu estar feta una dona, i en Francesc, que és un bergant que deu tenir devers 18 anys. Ja em sabran disculpar.

Ja hem començat un altre any. Ha estat, com sempre en el meu cas, un inici sense aldarulls. He complit, això sí, amb el costum del raïm, la qual cosa no em sembla massa concessió a una casa on no hi ha ni arbre de Nadal ni betlem; on hem barrat el pas a Santa Claus, fins al punt que mai no he volgut tenir xemeneia per evitar-ne la intrusió.