Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net

Categoria: Falses memòries

Son Gotleu, un parèntesi (i 2)

Per aquell temps, la padrina Margalida, que vivia amb nosaltres –bé, en realitat, fora més precís dir que nosaltres vivíem amb ella–, va començar a trobar-se malament de salut, fins el punt que món pare va decidir que els dos fills ens n’anàssim a estar amb els padrins materns, que aleshores ja...

Falses memòries

Son Gotleu, un parèntesi (1)

Les primeres lletres me les varen ensenyar les monges. L’escola de les Germanes de la Caritat s’alçava en els terrenys de Ca’n Domenge, tocant els límits que nosaltres havíem posat al Camp Redó, a la banda dreta de General Riera. L’escola, realment, era per a nines; però els nins hi anàvem...

Falses memòries

La (desconcertadora) família paterna

Mon pare era fill únic. Ho fou, si més no, fins que servidor vaig tenir devers tretze anys. A ca nostra no se’n parlava gaire, de la família del padrí Pep, que s’havia mort mesos abans de les noces dels pares; de fet, sempre em varen contar que se casaren de dol i que no hi va haver més viatge...

Falses memòries

La família materna. El barri de la Seu

Ma mare, Maria del Carme Bonaventura (això de Bonaventura era un nom de pila, i mai no va anar més enllà de la pica baptismal per arribar al registre civil), fou la tercera filla del matrimoni format per Josep Cuní i Francisca Vicens, els meus avis. El primogènit de la família fou Joaquim i la...

Falses memòries

El Camp Redó. La família creix

Mon pare i ma mare vivien a ca la padrina Margalida. Tot i que no vaig tenir prou temps per conéixer-la, i ella tampoc no era molt infantera, m’ha quedat el record borrós que ma mare i sa sogra no s’avenien gaire. La padrina Margalida era una dona eixuta, severa, acostumada a ser la madona de la...

Falses memòries

El Camp Redó. Ca nostra

Mon pare i ma mare vivien al Camp Redó. La casa era una planta baixa, llogada a nom de la padrina Margalida Ramis, sa mare de mon pare, que també hi vivia. La finca, amb un únic pis damunt ca nostra, era al carrer de l’Alférez Oleza Gual i feia cantonada amb el del Teniente Escandell; tots dos...

Falses memòries

El Camp Redó

Vaig néixer al Camp Redó. En realitat, fora més precís dir que vaig néixer a Son Dureta, que és on em va tenir ma mare: un hospital gairebé nou de trinca –avui, costa de creure que ho hagi estat mai–, que havien inaugurat l’any 1955, amb el nom de Residencia Sanitaria ‘Virgen de Lluc’, i que...

Falses memòries

Falses memòries. Introducció

“El que s’acostuma a dir veritat objectiva tampoc no existeix. Als qui escrivim memòries se’ns acusarà sempre, com diu Heine en les seves, de falsejar la realitat. Evidentment és impossible consignar tots els ingredients que componen un fet, ja sigui el que en diem objectiu o ja sigui...

Falses memòries

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS