Quadern de bitàcola

A qualsevol que expliqui que un ciutadà pot ser agredit, insultat, detingut, denunciat, jutjat i multat pel simple i únic fet de parlar la seva llengua, de dirigir-se en la seva llengua a... uns representants de les forces d'ordre. I això és així a qualsevol lloc del món, segurament; bé, no a qualsevol lloc: això pot passar, de fet passa, a Mallorca i amb massa freqüència. Qui diu Mallorca, diu qualsevol altre indret on el català tengui la consideració de llengua oficial; suposo que també es donen casos als altres països que avui fan part de l'Estat espanyol i tenen llengües pròpies oficials diferents de l'espanyol.

Aquest passat cap de setmana ha estat remogut, en els ambients de les xarxes socials i, concretament, del Facebook. Ben segur que no ha estat la primera vegada ni, malauradament, serà la darrera, però alguns han tingut coneixement per primera vegada que a Facebook també s'exerceix un determinat tipus de censura. En diuen deshabilitació (delete) i, en definitiva, consisteix en tancar-te la pàgina: així, sense manies, un bon dia et trobes sense FB. Aquesta vegada ha tengut una especial repercussió perquè la víctima ha estat una persona molt popular a la xarxa, l'Alba Prat.

Divendres a la nit vaig acabar de llegir la darrera obra de Llucia Ramis, per la qual li van donar el Premi Josep Pla d'enguany. En tancar el llibre, em torno a fixar en la portada, el fons negre sobre el que ressalta el color ataronjat del titular: Egosurfing*; i un subtítol en blanc, Una novel·la. Em fa pensar que potser el que podria semblar una obvietat pretén, en realitat, certificar una incertesa i esdevé, en definitiva, una excusa. Perquè l'estructura narrativa del llibre no és tan contundent com vol suposar l'asseveració de la coberta: Una novel·la.

Fins avui, el testament que mai no he redactat hauria deixat establert, en cas d'establir alguna cosa, les meves darreres voluntats respecte del que voldria que es fes amb les meves despulles, un cop haguessin comprovat que ho eren, de despulles, això sí.