pep rossello

Fa dues setmanes, en ocasió d'una feina que vaig fer per tal de treure un suplement del Diario de Mallorca dedicat al centenari de Jaume I, vaig tenir ocasió de contactar amb Antoni Mas i Forners, llicenciat en Història i professor de la UIB, que finalment va escriure un dels articles més comentats del número especial, dedicat a la pervivència del mite del rei En Jaume a Mallorca.

    A més a més, Mas em va comentar un  programa commemoratiu  que han preparat a Santa Margalida, el seu poble,  que quan  el repasses  resulta d'una ambició  i rigor  digne d'elogi, sobretot si tenim en compte que estam parlant d'una activitat  organitzada i finançada per  l'Ajuntament. Sembla que no dediquen tots els diners a  apujar els sous de l'equip de govern.

    La previsió amb que ho han preparat i la presència de possiblement els millors especialistes que podien trobar, m'obliga a fer-me'n ressó per a públic coneixement d'aquells que hi puguin estar interessats. 

 (Segueix)

En haver llegit el post de l'amic Joan Perelló, sobre el Dimecres de cendra d'Eliot, he decidit provar de donar-li una mà. Tot i que sóc, en general, un mal i escadusser lector de poesia, no seré jo qui discutesqui el que en diu el nostre poeta, ja sigui per boca seva o d'altri. Espero que això que he trobat li serveixi per alguna cosa. (Segueix)

En el nom de Déu, amb el nom de Déu a la boca, els homes han culminat algunes de les gestes més trascendentals de la història de la humanitat; i també han perpetrat les barbaritats més grans que un pugui imaginar-se. (Segueix)

Ja no m'hauria de soprende de res, però quan he llegit les aventures d'aquests aprenents de Mortadelo i Filemón a sou del Partido Popular, els cabells se m'han posat de punta. Resulta, pel que es veu que alPP balear han inventat un nou sistema d'acció política, de fer oposició: han muntat un servei& perdò,anava a escriure d'intel·ligència però crec que parlar de PP i d'intel·ligència és una contraditio in terminis. En definitiva, els conservadors mallorquins han contractat uns perdigues, de Madrid per suposat, perquè constatin si al metro es fa o no fa feina per arreglar-lo.

Sí, sí, per arreglar la vergonyant obra que ens va deixar, abans de fotre el camp fins a les Amèriques, el senyor Jaume Matas, amb la impagable col·laboració de Mabel Cabrer. El que a parer meu hauria de fer el PP és estar calladet, tot procurant que la gent no tengui present l'enorme frau que van cometre al metro, i que haurem de pagar entre tots. A no ser que en aquest món hi hagi justícia i ens arribi per aquí.

Avui he estrenat un nou ordinador. Estic com un infant amb sabates noves des que el MacBook Pro  està configurat. Crec que tinc raons per la meva satisfaccio, si tenim en compte que fins ara feina feinaamb un iMac de primera generació, que deu tenir devers deu anys. Ja me direu!

Suposo que us heu adonat que sóc un usuari addicte d'Apple i sempre m'he sentit una mica raret: fora del meu entorn laboral -al diari fa anys que els fem servir-, sempre m'he trobo com a ànima en pena, més tot sol que la una, rodejat de pecès que ens tracten, als maquers de poc menys que de bàmbols inútils.

Suposo que tanmateix en som molts més dels que volen i diuen. A tots la meva satisfeta solidaritat. 

Dissabte, 2 de febrer 1208-2008. Festa de La Candelera.

 (Segueix)

He llegit a la premsa d'aquest dijous que Antoni Garcias , que és –per si no el coneixeu– el candidat socialista al Congrés per Balears, està disposat a partipar a qualsevol debat que li plantegin. Simultàniament, ens diuen que Maria Salom –la seva homòloga conservadora– ha demanat que li preparin el debat .

 (Segueix)

La proposta l'ha plantejada avui el periodista Vicent Partal, en el seu blog http://blocs.mesvilaweb. cat/vicent.

Jo m'hi apunto, com a qualsevol iniciativa que reforci la nostra presència com a nació a la blogosfera i onsevulla.

Passeu la veu.

 (Segueix)

El proper dijous, 7 de febrer, la Fundació ACA ha organitzat a Son Bielí un Homenatge a Josep Maria Llompart. A l'agenda de la Fundació, l'acte s'anuncia acompanyat d'un breu text de Pere Joan Martorell. Sort que és breu. (Segueix)

A aquells subjectes que encara gosen negar la realitat de l'Holocaust, l'assassinat massiu de jueus que va emprendre el règim de Hitler, els recomaria -ja que sempla que no creuen en la història- que es deixen dur per la novel·la: més enllà de la ficció, Les benignes, l'obra de Jonathan Littell, descriu amb tot detall, sense estalviar-nos situacions degradants, mesquines, horribles&, l'eficacia dels botxins nazis. I això, escrit com si de les memòries d'un oficial de les SS es tractàs. Podria parlar d'altres obres que aborden la qüestió, però ara estic capficat en aquesta lectura. 

 (Segueix)