Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

L'independentisme passa de les Illes... i alguns, de Catalunya fins i tot

peprossello | 01 Setembre, 2010 22:53 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Encara no ha començat el mes de setembre, data no oficial d'inici del curs polític després d'un mes d'agost somort, i ja s'escolten renous de sabres. Bono, potser parlar de sabres és exagerat: deixem-ho en ganivets. En qualsevol cas, els partits polítics de les Illes Balears comencen a pensar que d'aquí a només vuit mesos hi ha eleccions autonòmiques i locals, que hauran de renovar totes les corporacions municipals, els quatre consells insulars, el Parlament autonòmic i, conseqüentment, la presidència de la comunitat i del govern. Tot un ball de càrrecs i cadires que ja comencen a trontollar. Comença, doncs, el període de..., com dir-ne a aquest temps que precedeix els mesos anteriors a la precampanya, abans que comenci oficialment la campanya electoral? Ai, si només fossin aquells darrers quinze dies, quin alè!
 
 (Segueix)

I si resulta que la cita és per a 2014?

peprossello | 31 Agost, 2010 09:00 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Llegia fa un parell de setmanes (ja sabeu que un parell mallorquí pot ser qualsevol xifra, però en aquest cas són dues, si fa no fa) un comentari signat per Roger Buch, en el marc d'una sèrie d'articles d'anàlisi preelectoral que ha publicat Tribuna Catalana, en el qual es feia referència al PP català com al “convidat de luxe”, aquell qui fins i tot millorant els seus resultats no té cap possibilitar d'estar a un govern, perquè no té amb qui pactar. I s'ho haurà guanyat a pols.
 
 (Segueix)

Dilluns, 30 d'agost. Dos anys i un dia

peprossello | 31 Agost, 2010 08:53 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

L'Home té molt clars els seus sentiments envers aquella dona. Ella també ho té clar, i l'Home ho sap; la dona li ho va deixar força clar ja fa temps. Això no suposaria cap problema si no fos perquè els sentiments mutus són contradictoris. Per a Ella no en són cap, de problema; l'Home, en canvi, fa un any que té el cap com una olla de caragols i els ànims ben embullats i, en tot cas, tirats pel terra.

Avui ha fet dos anys que es van conèixer, una nit tan xafogosa con la d'avui, típica vesprada de finals d'agost. Ella gairebé ni hi ha pensat; no almenys fins que ell li ha donat el present que encara ha tingut l'esma d'oferir-li, com a recordatori d'una data a hores d'ara perfectament oblidable, pensa l'Home. “No és res, un doi”, li ha dit quan li donava el petit embolcall, “només un detall perquè si, passant el temps, alguna vegada el veus recordis qui te'l va donar; i, al mateix temps, tan nimi com perquè si no el vols tenir present, per no haver-te'n de recordar, no et costi res desfer-te'n, llançar-lo senzillament”. Ella l'ha guardat. Tot un detall, ha pensat l'Home.

L'Home també ha pensat com és de curiós –no sap si curiós seria l'adjectiu– que, després de gairebé cinquanta de rutina, d'un no voler saber més del que ja saps, no experimentar res que encara no coneguis, només dos anys, vint-i-quatre mesos de no res, poden canviar-te totalment la vida, refer-te del tot, de dalt a baix... I, és clar, ara no sap si a partir de demà ha de seguir sent el que ha estat durant aquest petit parèntesi vital, o potser li convé més intentar retrobar el qui era fins aquell 29 d'agost, tot just ara ha fet dos anys.

Cava de Llano no fa broma

peprossello | 31 Agost, 2010 06:08 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Una ciutadana resident a Eivissa, si més no part del temps que reparteix amb Madrid; nascuda a Barcelona tot i que això sembla avui anecdòtic; que ha tingut llocs de responsabilitat polítics a l'Ajuntament de Vila i al Consell Insular de la pitiusa major; que actualment ocupa accidentalment un càrrec institucional que no és seu, no ha dubtat ni una engruna a l'hora d'assimilar la legitimitat democràtica de la figura del Defensor del Pueblo espanyol a la del Parlament de Catalunya. Clar que ella és, en aquest cas, qui ocupa la plaça del Defensor espanyol des que el titular, l'ínclit socialista Enrique Múgica, va plegar. Maria Luisa Cava de Llano, que així és diu la senyora, ha trobat que el mes d'agost era magre de feines, devia avorrir-se per Madrid –en comptes d'anar a fer top-less per la platja d'en Bossa, posem per cas– i va decidir aprofitar la encara recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya per aficar cullarada i tocar una mica més els dallonses als catalans, esmenant la seva política d'acollida al immigrants. A la gent que ve de fora, ha vengut a dir, li heu de parlar en l'idioma espanyol, no fos que es pensin que s'han equivocat de destí o, pitjor, que es creguin que Catalunya és alguna cosa que no sigui Espanya.
 (Segueix)

El darrer manuscrit de Bartomeu Mestre

peprossello | 19 Agost, 2010 21:29 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

El darrer manuscrit és la primera novel·la de Bartomeu Mestre. No és el primer llibre del felanitxer, i tampoc no estic molt convençut que sigui una novel·la. Posats a dir, ni tan sols el subtítol (La lluita d'un home contra la destrucció de Mallorca) em sembla del tot precís. I així i tot, escric aquestes línies perquè el llibre, que vaig acabar de llegir ahir mateix, em sembla absolutament recomanable.
 
 (Segueix)

Un patriota de pedra picada (!?)

peprossello | 19 Agost, 2010 21:19 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Aquesta setmana passada, vaig dedicar una bona part d'un capvespre a conversar amb persona amb el company Dess Mond que, com acostuma des de fa anys per raons familiars, ha passat un temps a Mallorca. Però això ja ho sabeu els lectors d'aquest BGS, perquè ell mateix n'ha donat alguns detalls en el seu post setmanal. Jo no feia comptes de parlar-ne, per entendre que era assumpte d'índole estrictament personal que no només m'atenyia a mi, sinó també a ell. El seu escrit d'aquest dilluns, emperò, m'allibera dels meus prejudicis i, sobretot, em permet exercir el dret a la defensa. Perquè no em queda més remei que defensar-me dels exagerats, per generosos, elogis que Dess Mond fa de la meva persona; estaria ben arreglat si, des d'ara, hagués de procurar correspondre permanentment a la imatge que algú, llegint-lo, es pot haver fet d'un servidor.

 (Segueix)

Corrupció a Estocolm

peprossello | 15 Agost, 2010 22:27 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Quaranta vuit hores m'he passat donant-li voltes a una idea per a l'article d'aquesta setmana. Havia d'anar sobre un edifici maleït per les males administracions públiques; bé, o tres edificis: un que havia de ser seu de la conselleria d'Educació, després oficines d'una immobiliària que el va comprar i tornar, que acabat essent niu de rates i refugi dels homeless locals i ara proven de treure-se'l de sobre; l'altra, declarat Be d'Interès Cultural, polèmic, a la faça marítima, la propietat del qual –institucional– l'està deixant fer-se malbé, a veure si cau pel seu propi pes; el tercer encara no és res més que una estructura horrorosa que dóna la benvinguda als visitants que venen des de l'aeroport, abans rebuts per la Seu, l'Almudaina, Bellver...

 

 (Segueix)

Diumenge, 15 d'agost. Cartes d'amor

peprossello | 15 Agost, 2010 02:03 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Temps enrere, els adolescents estojaven les cartes de l'enamorada en carpetes o, a vegades, entre les pàgines de qualque llibre, més aviat gruixut si podia ser... Així, habitualment, els escrits acabaven a l'oblit fins que, un dia, potser anys després, tornaven a mostrar-se als seus receptors, que generalment ja no s'identificaven per res en elles; revivien, segurament, amors de joventut, aquelles enamorades de les quals ja no recordaven ni el nom.

(Molt temps abans, encara, les cartes d'amor les escrivien els poetes romàntics, adreçades a amants inaccessibles, amors impossibles que alimentaven la bogeria del joglar. A vegades, la bogeria duia el poeta al suicïdi; no ho feien perquè estassin bojament enamorats; ho feien perquè eren senzillament bojos.)

Avui, on deuen anar a parar els e-mail que es perden? Hi ha correus electrònics d'amor?

La qüestió independentista d’aquí, vista des d’allà (o d’allà vista des d’aquí)

peprossello | 10 Agost, 2010 00:11 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Els catalans de Mallorca, i en general tots aquells que, d'onsevulla estant, ens sentim ciutadans d'un Estat català encara inexistent, i en condició a més d'exiliats interiors, solem emmirallar-nos en el que s'esdevé a la Catalunya estricta, al Principat com sempre l'anomenam, en definitiva a l'avui comunitat autònoma de Catalunya. És un referent en molts aspectes, però sobretot en el que fa a la seva voluntat sobiranista, distant anys llum de la que coneixem a les Illes i d'altres indrets dels abans coneguts com a Països Catalans.
 
 (Segueix)

El llenguatge, pobret, no és sexista

peprossello | 09 Agost, 2010 22:58 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Malalts i malaltes avançats i avançades amb suport psicosocial. L'equip d'atenció psicosocial que desenvolupa el programa per a l'atenció integral a persones amb malalties avançades de l'Obra Social la Caixa a les Balears ha atès 460 malalts i malaltes avançats i avançades i 609 familiars d'ençà que es posà en marxa, a principi del 2009. Aquests i aquestes professionals s'integren a l'hospital Sant Joan de Déu, però, a banda de treballar en aquest centre, també ofereixen atenció psicosocial a l'Hospital General, al Joan March, a Son Dureta i a Son Llàtzer.

(...)

 

 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 57 58 59  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS