Administrar

Josep-Joan Rossellˇ, periodista

Els fets de Sineu, una anŔcdota?

peprossello | 05 Juny, 2011 01:57 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Avui fa vuit dies, el diumenge 29 de maig, a la vila mallorquina de Sineu tingué lloc un suposat homenatge al rei Jaume II, fill segon del Conqueridor i primer monarca del regne privatiu de Mallorca, d'acord amb el testament de son pare, que decidí repartir els seus dominis entre el referit Jaume i el seu germà gran, Pere III d'Aragó. Aquest recordatori històric no és de bades, perquè és a les arrels dels fets que s'esdevingueren diumenge passat a la vila reial mallorquina.

L'acte convocat a Sineu ja feia mala olor des d'un bon principi. La iniciativa va partir d'un grup de particulars, que comanaren i pagaren l'estàtua de 300 quilos de bronze que representa el rei Jaume II i que donava cos a l'homenatge. L'escultura és original de Ricardo Gago, un artista castellà de segona fila, resident a la vila des de fa anys. No ha restat prou aclarida la participació que l'Ajuntament de Sineu, en funcions després de les eleccions, va tenir en l'organització de l'acte: en tot cas, el tinent d'alcalde en funcions –el batle era de viatge– hi era present, com també i entre d'altres el conseller insular del PP Rafel Bosch, de qui es comenta aquests dies que potser serà titular d'Educació i Cultura del govern de José Ramón Bauzá, el candidat conservador cridat a succeir el socialista Francesc Antich.

Entre el públic present, cridà fortament l'atenció d'un col·lectiu de gent vinguda de fora i liderats per Jorge Campos, president de l'anomenat Círculo Balear, una entitat caracteritzada pel seu espanyolisme virulent, per la seva reivindicació d'un idioma mallorquí diferent del català i la seva permanent denúncia d'un suposat i imminent perill de desaparició de la llengua espanyola a les Illes.

Les coses anaven discretament bé fins que, ja a les acaballes de l'acte, la banda del poble va atacar les primeres notes de La Balanguera, el poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives i que l'any 1996 esdevingué himne oficial de Mallorca. Sembla que la presència, coincidint amb la interpretació, d'un parell de senyeres estelades va molestar especialment un grup de senyores de les que anaven amb Campos, que no van estar-se de manifestar-ho amb crits de “Putos catalanes” i “Catalanes de la hostia”. La gent de Sineu, no massa conformada amb que gent de fora anàs a ca seva a insultar-los, va respondre l'escridassada i només la presència i intervenció de la Policia Local va evitar que la discussió acabàs a tocs.

Finalment, no va passar res de nou i l'afer ha entrat en un nivell de discussió política que, així mateix, podria modificar la composició del futur Consistori sinever, perquè el PP necessita per recuperar l'alcaldia els vots dels regidors de Convergència per les Illes –ex UM–, que no estan massa contents amb l'actuació conservadora en tot l'afer. D'altra banda, hi ha obert un front administratiu, perquè l'Ajuntament en funcions va donar el vist i plau a la col·locació de l'estàtua sense tenir en compte la preceptiva intervenció del departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, atesa la condició de Bé d'Interès Cultural que té tot aquell entorn. Podria donar-se la circumstància que la institució insular ordenàs la retirada del monument i que el Consistori hagués de fer front a una sanció considerable.

Potser us preguntareu perquè us he contat aquesta espècie de rondalla. Què passà realment a Sineu? Doncs a parer meu tot va ser una mostra de com van d'inflats els elements de la dreta mallorquina més reaccionària, espanyolista de mena i catalanòfoba visceral. Fins ara, en tota Mallorca mai no hi ha hagut una estàtua dedicada al rei Jaume II, del qual convé aquí recordar que com a rei de Mallorca s'aixecà contra el seu germà Pere, a la croada francesa de 1283 contra la Corona d'Aragó. Aquest fet, juntament amb la seva condició primera de monarca del Regne de Mallorca, s'ha fet servir sovint com a argumentació històrica –avui més que mai hem sabut fins on es fàcil reescriure la història– per sostenir el secessionisme anticatalà de la dreta gonella mallorquina.

Per quins motius van aquests grupuscles tan enreveixinats? Lògicament, per la victòria electoral d'un PP que, a les Illes, ha fet de l'anticatalanisme bandera durant tota la campanya electoral; perquè anuncien com a cosa feta el desmuntatge de tota la feina feta els darrers 25 anys en favor de l'ús social del català i la seva presència al sistema escolar. Perquè, en definitiva, deuen trobar que si José Ramón Bauzá dóna per bo el programa educatiu de Paco Camps, bé poden ells agafar la bandera del blaverisme valencià dels pitjors temps.

Això és, ens temem molts per aquí, el que ens espera durant els propers anys d'un PP que, per damunt totes les corrupcions que encara sobrevolen el partit i amb menys de cinc mil vots més que l'any 2007, se'ns instal·larà un dia d'aquests a tots els àmbits de govern del nostre petit i malmès país. Ai las!

(Publicat al BGS, el 5 de juny de 2011)

Comentaris

  1. L'esquella de la b
    eleccions 2011

    M'estranya que no hagis fet una anÓlisi sobre les elecciones auton˛miques i municipals. O has quedat totalment astorat dels resultats (mÚs que previsibles) o encara restes empagŘeit per l'elecciˇ democrÓtica que han fet els teus conciutadans.

    L'esquella de la b | 06/06/2011, 22:32
Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS