Quadern de bitàcola

Josep-Joan Rosselló, periodista

Gràcies

peprossello | 29 Agost, 2011 23:03 | Compartir:

Di(et)ari | Anterior | Comentaris (11) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. 
   El blog NO!!!

   Crec que deixar morir aquest blog seria el mateix que cremar una pila de llibres: pecat mortal!!!

   Jaume Rosselló | 30/08/2011, 15:32
2. 
   Adeu

   Et llegia de tant en tant. Ara t'enyorarem.
   Una abraçada a tota la família encara que no ens coneixem.

   jaume pubill | 01/09/2011, 01:01
3. 
   Un record

   Benvolguda Carme,

   et conec des de fa molt anys a través de les descripcions vehements i grandiloqüents que el teu pare feia de tu, fins a tal punt això ha estat així, que sempre t'he tingut per una gran persona, tal i com et descrivia ell i tal com ha demostrat ésser ell al llarg de la seva vida. En Pep s'expresava sempre de forma mesurada, sense exaltament de cap classe, però quan xerrava de tu el posseïa una vehemència tal que no pareixia ell mateix. I t'he de confessar que aquest altre Pep, posseït pel teu esperit i la teva força, m'agradava més que el Pep ermètic i contignut. Quan el teu nom s'articulava en els seus llavis, es converita en un Pep exaltat, vehement i exagerat que estava més segur de les paraules que emprava, més decidit, més impulsiu. Volia que ho sabessis, perquè aquest és un record que he guardat durant molt temps amb gran afecte.

   Molts petons Carme i molta sort en la teva vida. Molts petons per a tu i per a en Jaume, a qui també des de la distància professo una estimació profunda i a qui recordo molt vivament. Mai no oblidaré a en Pep, per sempre restarà amb mi, ell i voltros dos, que sou el lligam que d'ell em queda en aquest món.

   Montserrat | 02/09/2011, 12:53
4. 
   Em sent molt malament

   Carme, vaig conèixer molt poc al teu pare, vàrem parlar per telèfon un dia al dinar dels dijous d'en Toni Serra ect ...
   Després d'unes vacacions que més val oblidar a Mallorca he entrat al seu bloc per llegir-lo com faig sovint i no m'esperava trobar lo que he trobat. Ja sé que no hi ha paraules. Només dir-te que el teu pare era un gran home i que la seva mort ha estat injusta. Sempre se moren els millors. Una aferrada Carme.

   Conxa Forteza | 04/09/2011, 22:11
5. 
   Gràcies, Pep

   Carme,
   no tenc el plaer de conèixer-te, però al teu pare sí que el vaig conèixer i des de petit. Devia tenir 10 anys quan era alumne meu, alumne admirable i admirat. Juntament amb en Miquel Cabot vàrem instaurar per primera vegada a una escola privada, petita i aguda (el col·legi Manjon) les primeres classes de català per a nins i nines que de manera opcional i voluntària s'hi volien apuntar. Naturalment el teu pare va ser el primer. Ara, després de tornar de vacances he sabut la trista notícia. No puc dir res més perquè la pena em domina, però sàpigues que sempre el duré en el meu record.
   Una forta abraçada.
   Germà Fuster

   Germà Fuster | 06/09/2011, 03:03
6. 
   Gràcies

   Gracies a tots els qui recordau el meu germà amb tanta estimació. Jo ja sé com de bo era en Pep, però amb les vostres paraules em reafirm en aquest sentiment.
   Montserrat, autora del comentari titulat "Un record", si com m'imagin ets na Montse Espallergàs, que sàpigues que jo també guard un viu record de la teva persona. El dia del funeral den Pep en Baltasar Coves em va fer arribar el teu condol. Hi vares esser present a través del nostre record. Gràcies idò, tant si ets l'Espallergàs com si no.

   Jaume Rosselló | 07/09/2011, 14:58
7. 
   fins aviat

   Un abrazote, Jaume. Siempre recordaré la cordialidad de Pep.

   Andoni | 08/09/2011, 12:40
8. 
   Al meu amic

   Estimat Jaume,

   no sé com explicar-te la impressió que em va produir la notícia de la mort d'en Pep. Vaig sentir una erupció violenta d'emocions, perquè jo per ell sentia una gran admiració i una infinita estimació. Plegats vam compartir molts de bons moments quan vam pertànyer a la Junta de l'Associació de Periodistes i, gracies a aquesta circumstància, vaig poder conèixer l'esperit generós i la callada serenor del teu germà. Recordo la seva dialèctica mordaç i la seva permanent rebel·lió intelectual que, amb el temps, s'han convertit en un dels grans aprenentatges de la meva vida. Quan vaig saber de la seva mort (encara la paraula em fereix i no puc escriure-la sense sentir una hemorragia de dolor)vaig cridar a en Baltasar, en Tarin, perquè és un gran amic meu i perquè, a més d'altres afinitats espirituals i temperamentals, comparteix amb mi l'apreci immens al teu germà. Els dos ens vam consolar, un a l'altre, com vam poder. Sí Jaume som na Montse Espallargas, tal com tu imaginaves.

   Vull aprofitar aquestes pàgines del Quadern de Bitàcola, a través de les quals, en els darrers anys, vaig intercanviar, això sí anonimament i aquesta és la cremor que ara em queda, tantes opinions amb en Pep, per transmetre't tot el meu condol i la meva estimació. Molts petons,

   Montserrat Espallargas

   A l'amic | 14/09/2011, 10:21
9. 
   Gràcies, Montse

   Gràcies, Montse, per les teves paraules. A mi també se'm fa molt difícil admetre que en Pep ja no hi és. Només em resta recordar-lo i esforçar-me en, dia a dia, retrer-li homenatge lluitant per les causes que ho feia ell i que, tanmateix, compartiem i seguim compartint.
   Petons!

   Jaume Rosselló | 14/09/2011, 11:22
10. 
    Re: Gràcies

    Vaig conèixer a en Pep ara fa un any, per casualitat, en descobrir a través del seu bloc que havia comprat una novel•la meva a una llibreria de Mallorca (Embat). Ens vam enviar alguns correus electrònics i vaig percebre de seguida que era una persona interessant, oberta al món i de principis sòlids, un català de Mallorca, com deia ell. Ara me n’adono que va morir mentre jo era passant l’estiu en un petit poble de l’Empordà, ignorant del tot que eren els últims dies d'en Pep. M'hauria agradat conèxe'l millor, tenir temps per establir més complicitats. Teníem la mateixa edat. Em sap molt greu no haver-li pogut dir adéu. Molt greu.

    Jaume Benavente

    Jaume Benavente | 28/09/2011, 14:42
11. 
    Jaume Benavente

    Gràcies per les teves paraules, Jaume. Com ja estic cansat de dir, en Pep sempre seguira amb nosaltres, en el nostre record. Una abraçada.

    Jaume Rosselló | 30/09/2011, 16:38

Presentació

Passada la barrera dels 50, amb el cos una mica rovellat i l'esperit i les ganes rejovenides, provo de viure sense molestar ningú i, sobretot, sense molestar-me per res que no ho pagui. Sóc periodista, d'esquerres, català de Mallorca i independentista perquè m'hi han obligat. Les meves adreces-e: josepj.rossello@balearweb.net/, josepjoan0@gmail.com

Tweet

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció