pep rossello

Ja he comentat alguna vegada, amic lector, que sóc molt aficionat a les pel·lícules de l’Oest, els westerns. Des de fa ja un grapat de temporades, les televisions autonòmiques, especialment quan arriba l’estiu, inclouen en la seva programació diària un d’aquests films. A ca nostra ens passa una cosa curiosa: com que podem veure tres canals diferents, ens trobam en la disjuntiva que passen tres westerns a la mateixa hora. Has de triar, és clar; i atès que les tres televisions compren els mateixos paquets cinematogràfics, a través de la FORTA, m’ha resultat fàcil l’elecció: només cal esperar que la facin a TV3, i així la puc sentir en català, opció que ens és negada en el valencià Canal 9 i en la nostrada IB3. Em ve de gust i, a més, no contribueixo a augmentar aquesta audiència que tant preocupa els nous responsables d’IB3, que els fa dir autèntics dois sobre les versions originals i el subtitulat del cinema televisiu. També m’he aficionat, des de fa poc, a navegar per la blogosfera, i copsar una mica el que opina la gent que es mou en aquest àmbit, relativament nou. Val a dir que la immensa majoria de comentaris són anònims, o signats amb pseudònim; no m’agraden els pseudònims, mai no n’he fet servir cap, i trobo que l’anonimat no és més que la manera d’amagar la covardia d’aquells que, si no els fessin servir, no gosarien mai d’insultar, calumniar, mentir…, cosa ben habitual, per cert, als blogs. Tanmateix, és un dels trets definitoris d’aquesta activitat. Els blog més actius i més visitats, al menys d’entre els que servidor he detectat, són els de Jordi Bayona i d’Eberhard Grosske. Atesa la personalitat dels titulars, aquests blogs van plens de comentaris polítics, però també en pots trobar algun d’interessant, a poc que t’hi escarris. Un dels temes que més es repeteixen, aquests dies, és el canvi de direcció als mitjans de comunicació públics, amb una molt especial atenció a IB3 Televisió. Allò que més m’ha cridat l’atenció, deixant de banda els que fan una olor de PP que entabana i que parlen d’una neteja gairebé ètnica al seu parer, és la gran quantitat de comentaris de corresponsals que s’identifiquen com a progressistes, blasmant alguns del nomenaments, però sobretot la permanència d’alguns personatges clarament identificats amb la línia ideològica de l’anterior Govern. Un servidor, com tothom, tinc les meves prioritats, una escala de preferències pel que fa al que hauria de canviar a IB3. Com a treballador de la informació, no espero dels mitjans públics ni objectivitat ni independència. Professionalitat, sí, que no crec que siguin termes incompatibles. Així, doncs, els que espero de la direcció de la televisió –i la ràdio– autonòmica és que modifiqui urgentment el model valencià que encara avui patim; que faci el que calgui, ja mateix, perquè el català esdevingui, de bon de veres, la llengua d’ús obligada –ja n’hi ha prou de presentadors que només parlan en espanyol, i obliguen els seus convidats a girar de llengua–; que ens permeti escoltar les pel·lícules en la nostra llengua pròpia… Això no hauria de tenir uns costos humans ni econòmics excessius; i, si els té, que els hi posin. Potser si graten i retallen per devers el capítol de nòmines, encara hi trobaran alguna cosa que es pugui aprofitar.