És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/
peprossello | 23 Setembre, 2007 19:30 |

Amb cinquanta anys acabats de fer, en fa trenta que intento exercir el periodisme amb un mínim de rigor; penso que no me n'he sortit del tot malament. Sóc català de Mallorca i independentista perquè m'hi han obligat. De jove em van dir que si als 20 anys no ets d'esquerres, és que no tens cor; i que si als 40 encara no t'has fet de dretes, el que no tens és cap. Des d'aleshores ençà m'he esforçat per fer la contra a la dita popular. La meva adreça-e: josepj.rossello@balearweb.net 
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dg | Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
no crec que siguem una minoria polititzada com dius els que parlem català a Catalunya Nord, més bé som gent que volem testimoniar que, encara que fa més de 300 anys de la prohibició el català encara és parla al nostre país. de fet si vas a pobles com Toluges ( on l'Abat Oliva va crear la Pau i Treva de Deu' les persones majors parlen entre elles el català.
no crec que siguem una minoria polititzada com dius els que parlem català a Catalunya Nord, més bé som gent que volem testimoniar que, encara que fa més de 300 anys de la prohibició el català encara és parla al nostre país. de fet si vas a pobles com Toluges ( on l'Abat Oliva va crear la Pau i Treva de Deu') les persones majors parlen entre elles el català, i així a molts altres pobles.
Benovlgut Pep,
Tinc la sort de viure a prop de la frontera i de tenir un contacte molt directe amb la Catalunya Nord. Crec que t'has emportat una visió equivocada. El català és molt present, i el parla molta més gent que no pas sembla. El que passa és que és la llengua amagada, d'estar per casa, el patois. Em passa molt sovint quan pujo a veure un partit de l'USAP (el club de rugby a XV que és molt més popular que el Dragons, per cert), que em trobo rodejat de francòfons i quan començo a parlar català amb el meu fill, de seguida s'hi suma un altre espectador, i un altre i un altre, i finalment acabo mantenint una conversa en català amb tothom.
Només cal escoltar Ràdio Arrels per a veure com entrevisten a personalitats, artistes, polítics, batlles, regidors, etc. i tothom parla català sense entrebancs. Tanmateix, a la vida diària de portes enfora, tothom fa servir el francès en exclusiva.
Tens raó Pep, és una minoria testimonial, meritòria, la que manten la flama de la llengua an aquest indret francès. Emperò la teva sinceritat d'observador decebut -que casa amb la meva- evidència un de tants de miratges que colga el caliu de TV3 i del catalanisme barceloní, miraculós, utòpic.