pep rossello

Santiago Calatrava és un enginyer més que notable i un mediocre escultor. A Palma ja ens van encolomar, gràcies al bon gust de l’editor Pere Serra i al permanent acatament que li reten les autoritats nostrades, un nyarro que ens han volgut fer creure que és una escultura –també ens han volgut fer creure que és un bou–, i que només serveix per esgarrar l’sky line de la badia, a pocs metres de la Llotja i el Consolat de Mar. Poc abans de les darreres eleccions, les que mai no s’hauria pensat perdre, Jaume Matas va treure 1,2 milions de la nostra butxaca, per comanar-li a Calatrava una palau de l’òpera que volia plantificar al bell mig del port. Vaja que ens va tornar a tractar com aborigens. Però la cosa no va anar bé, la de les eleccions vull dir, i l’opera de Calatrava no va passar de l’estat embrionari: una maqueta finalment arraconada a un magatzem. Ara resulta que Calatrava reclama que li tornin la maqueta. Sembla que ni Matas ni ningú va llegir la lletra menuda del contracte, on s’especifica que, tot i havent cobrat, el material és propietat “intel·lectual i material” de l’enginyer. Puc entendre que l’anterior govern no conegués el significat del concepte “intel·lectual”, però de materials en sabien prou. L’espavilat Calatrava podrà, doncs, arrodon ir el negoci, recol·locant el projecte en un altre lloc, si troba alguna altra Administració tan generosa.