pep rossello

Diumenge passat, “Diario de Mallorca” publicava de forma destacada una informació que ha passat molt desapercebuda a parer meu; no n’he llegit ni una infinitèsima part de comentaris dels que ha generat una carta oberta de Joan Lladó. Se coneix que l’oposició conservadora encara brinda, i la progressia segueix flagel·lant-se i demanant al Govern que es suïcidi.

Potser, si deixen de plorinyar, podrien començar a pensar en seguir lluitant, si més no perquè a So n’Espases es faci un hospital però no cap negoci particular.

El conseller de Sanitat explicava diumenge que el Govern, en la seva decidida voluntat de “frenar el desenvolupament urbanístic” que el PP havia previst a l’entorn de La Real, fara el que calgui per ampliar el perímetre on no s’hi podrà construir res més. És, diu el conseller, la manera de “impedir qualsevol especulació en base a interessos privats a la zona”. Com ho farà? Doncs, comprant o expropiant els terrenys afectats. I aquí rau el quid de la qüestió que ara haurien de vigilar, plataformes, associacions i proteccionistes tots.

Perque resulta que la finca de la qual es parla en primer lloc és la de Son Cabrer, que va canviar de propietaris només dies abans de que es conegués la decisió en ferm del govern Matas de fer l’hospital a So n’Espases. Que qui és el nou propietari, el què va tenir tan afinada visió inversora: ni més ni menys que l’empresari del sector de l’oci Tolo Cursach.

En el moment de la compra ja es va sentir un cert rebombori, algunes veus que s’aixecaren, sospitant negocis massa fàcils.

Però ara és l’hora que tots vagin per feina i sapiguem en quins termes negocia l’Administració amb Cursach. Començant per la batlessa, Aina Calvo, que a l’hora de treure’s de sobra el maldecap de So n’Espases, va advertir que la seva tasca era evitar que, en el futur, la zona fos objecte d’especulacions.

Anau, doncs, en compte, que això no s’ha acabat.