pep rossello

És indubtable que no existeix cap incompatibilitat entre l’exercici de la direcció general de Cultura i el d’articulista de premsa. Més xocant resultava que una batlessa de Palma fes de comentarista esportiva; amb la particularitat que, en aquest darrer cas, les seves mai negades filies vers un determinat club de futbol i un determinat grup editorial suposaven, de fet, la discriminació d’altres diaris i, el que és més greu, d’un considerable nombre de ciutadans que no compartien els seus colors esportius. Res que ho pagui recordar.

El que sí pot suscitar aquesta doble condició és alguna situació contradictòria, ni que només sigui a tall d’anècdota. Avui mateix, per exemple, Pere J. Martorell ens feia saber, en el seu article del ‘Diari de Balears’, que li ha arribat el llibre que l’Institut d’Estudis Baleàrics ha dedicat a la memòria de Damià Huguet.

Personalment, em sorpren que el director general de Cultura ens presenti ara un llibre que ho fou públicament el 17 d’agost, gairebé fa dos mesos justos. Jo mateix, el tinc des de finals de juny, acabat d’imprimir.

Un pensa que molt al dia de lectures no està, el director general. O potser era un article que tenia guardat –tots ho hem fet un pic o altre– per quan no pogués entregar puntualment l’article al diari. I com que aquests dies Martorell ha estat enfeinat per devers Frankfut…

Tanmateix, vull quedar-me en les darreres línies de l’article: “Ara cal –escriu– donar una segona passa, (…) i fer que l’obra arribi pertot arreu. Així tothom podrà saber qui era i què va fer Damià Huguet, aquest campaner universal.”

És un desig ben lloable, i només cal recordar-li a Pere J. Martorell que, més enllà del repartiment de quotes entre els partits del pacte, l’IEB depèn orgànicament del departament que ell dirigeix.