pep rossello

Mentre l’aigua de bimbolla redobla en els vidres de la finestra de l’estudi, vaig provant, a saltirons, entre tall i tall de l’energia eléctrica, de llegir les edicions digitals dels diaris. En arribar a les planes d’opinió del “Diari de Balears”, em torno a topar amb el titular, ‘Frankfurt’, i estic a punt de passar de llarg. Tanmateix, la curiositat per veure que n’escriu Pere Muñoz, em guanya. I l’articlet s’ho val de reproduir-lo:

“A Frankfurt, una vegada més, s’ha donat mostra de la nostra situació d’anormalitat com a país.La impressió que ens queda és que les Balears no han quedat del tot satisfetes. La literatura de Mallorca ha d’estar primada, ho sé, però trenta-quatre escriptors presents a Frankfurt per ventura ja és una prima més que suficient. Una altra queixa ha estat la d’alguns editors per la manca d’espai per exposar els seus llibres. La indústria editorial a Mallorca sembla que va a les totes. Sé que, en realitat, no és així, però les dades diuen que de cada dia hi ha més editorials, es generen noves col·leccions, s’editen més llibres, etc. Alguna cosa no quadra si ens queixam d’una indústria editorial precària i amb dificultats econòmiques, però que contínuament creix en edicions. Devuit editorials han estat presents a Frankfurt. Sí, ho han llegit bé, devuit. Hi ha a Balears devuit editorials que disposin de materials suficients per poder fer negoci a una fira com Frankfurt? Ha estat un viatge de negocis?

“Com deia, alguns editors es queixaven del poc espai que tenien, però cal fer-se algunes preguntes. Quants d’editors s’han preparat per anar a Frankfurt? Quants hi han anat per primera vegada –perquè era de franc– i ja no hi tornaran? Quants s’han preocupat d’editar un simple tríptic en alemany o anglès on es donin a conèixer els principals exponents del seu catàleg? Em fa la sensació que aquí tenim editors de veres –Moll, Font, Muntaner, Documenta, entre d’altres–, que intenten viure d’això, i d’altres que tenen l’editorial com a hobby, com aquell que, per exemple, li agrada anar a caçar o a pescar. En qualsevol cas, amb doblers públics no s’ha de pagar el hobby de ningú. No m’interpretin malament. Crec que la presència ha estat adequada, però els que hi han anat a passejar, com a mínim, que no es queixin.

“Pere Muñoz. peremp.blocat.com”

Em fa pensar, aquest article, que el Pere Muñoz que servidor vaig conéixer a l’ombra de Damià Pons i Pons, quan escrivia llibrets dels quals record el títol, però que em va sembla una espècie de ‘Camino’ per a joves nacionalistes políticament correctes, ha pres molt de seny. Supòs que el seu pas per la direcció general de Cultura, que no va ser excepcionalment brillant de cara a l’exterior, sí li va deixar un posit que fa que, avui, ho pagui escoltar-lo. De la qual cosa, sincerament, me n’alegro.