pep rossello

La voluntat de refundar l’Institut Ramon Llull, en termes d’igualtat entre les Administracions implicades, sembla ser una realitat. Així cal entendre-ho de les declaracions que el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, va fer a Palma després de la reunió que va mantenir divendres amb el president Antich.

És ben cert que el que va manifestar Carod-Rovira encara no va gaire més enllà que una declaració de principis positiva. No sé ben bé com interpretar, en aquest context, el silenci de Francesc Antich i del seu govern, que van deixar que fos el dirigent d’Esquerra l’únic que facilitàs informació sobre la trobada; m’estim més no pensar que el govern balear s’estigui curant en salut, per si de cas es reproduís l’efecte So n’Espases.

Cal tenir ben present, tanmateix, que el “reingrés” a l’IRL és un dels compromisos que PSOE, Bloc, PSM-Verds de Menorca i Unió Mallorquina van adquirir, a l’hora de signar l’acord per a l’estabilitat política de les Balears. El pacte de govern, vaja. I s’ha de reconéixer l’actitud oberta i generosa que la Generalitat ha demostrat des d’un bon principi, negant-se a parlar d’una “incorporació” a l’actual Institut, sinó d’una coparticipació en igualtat de condicions.

Els problemes que el projecte haurà d’afrontar, d’aquí a finals d’any, passen per trobar la fórmula jurídica que faci possible l’acord entre un estat sobirà –Andorra– i dues comunitats autònomes. La fórmula de funcionament entre Catalunya i les Balears podria ser semblant a la que es va articular quan l’IRL fou creat inicialment, l’any 2000, essent conseller de Cultura del primer govern Antich el nacionalista Damià Pons. Restaria, és clar, la manera de encaixar el govern andorrà.

La segona qüestió a solventar són les futures competències del renovat Ramon Llull. Aquesta modificació, que al govern català pot no suposar-li massa conflictes, en el cas de les Balears significa replantejar-se les atribucions de diversos organismes: dues direccions generals de la conselleria d’Educació i Cultura, el Cofuc i l’Institut d’Estudis Baleàrics. I no m’agrada molt com sona la música del discursos que, paral·lelament, estan fent l’ex director de l’I EB i l’actual, Gabriel Janer Manila i Sebastià Serra, respectivament. S’assemblen massa a les reticències que es manifestaren entre els consellers Fiol (PP) i Mieras (PSC) i que acabaren en el trencament, amb gran satisfacció de l’ex president Matas i absoluta manca de visió política del seu homòleg català, Pasqual Maragall (al qual, per cert, només cal un dia com avui desitjar-li sort i salut).

Tampoc no sembla molt oportú que, fins i tot abans de la reunió de divendres al Consolat de la Mar, el secretari general del PSM, Biel Barceló, ja anunciàs que havia compromès un candidat, Isidor Marí, a dirigir l’Institut a les illes. Aquests gestos també els coneixem i duen a cap bon port. Bona mar i bona travessia, en tot cas.