pep rossello

Cap allà els primers anys vuitanta –no sóc capaç de precisar més la data– vaig anar per primera vegada a Son Banya –en realitat, Son Riera. Vaig anar-hi amb una comitiva municipal: era la primera visita del batle Ramon Aguiló, que ho era des de no feia massa mesos. Acompanyàvem el batle un reduït grup de periodistes –erem ben pocs els que aleshores seguíem la informació municipal–, alguns regidors de l’equip de govern de Cort…, i mitja plantilla de la Policia Local, que encara es deis Municipal; bé, potser exagero una mica, però tanmateix del cos policial no era el que és avui.

Jo no sé si Ramon Aguiló va prometre res a aquella gent, ni tampoc recordi si tenia cap pla específic per al poblat. Sí tinc ben gravada de les cares, totes encuriosides, molt serioses, alguna mirada malèvola, un aire de malfiança. Les cases eren ja construccions atrotinades, on un servidor no s’hi estaria més que el temps imprescidible, i per suposat inhabitables. I han passat més de vint anys.

Des d’aleshores ençà, he conegut més de dos projectes per fer desaparéixer aquell nucli. És un més dels propòsits municipals que han passat de consistori a consistori, de batle a batle: el talús del Jonquet, la rehabilitació integral de Gomila i El Terre, la de la Gerreria… Clar que aquest darrer cas és exemple de com de malament es poden fer les coses quan a la fi es fan; igual que el Parc de les Estacions o la Falca Verda, avui Parc de la Riera, que potser és falca, però ni d’un bon troç verda.

I ahir vaig tornar veure les autoritats municipals visitant Son Banya, amb un altre projecte de desallotjament i enderrocament davall el braç. Ja veurem que en faran; de moment, em quedo amb la imatge dels regidors seguts a cal president de l’associació de veïns, que els va rebre estirat en un sofà, sembla que afectat per una fractura. I sobretot, amb la del tinent batle Eberhard Grosske encaixant la ma de ‘la Paca’, coneguda –no sé si convicte– matriarca d’un clan de narcotraficants; suposadament traficants, vull dir. Exemplar.