pep rossello

“El que s’acostuma a dir veritat objectiva tampoc no existeix. Als qui escrivim memòries se’ns acusarà sempre, com diu Heine en les seves, de falsejar la realitat. Evidentment és impossible consignar tots els ingredients que componen un fet, ja sigui el que en diem objectiu o ja sigui psicològic. Escriure, recordar, és elegir alguns d’aquests ingredients, operació que efectuam segons els nostres prejudicis i gusts personals.” (‘Falses memòries de Salvador Orlan’, Llorenç Villalonga. Club Editor, 1967)

Llorenç Villalonga va escriure les Falses memòries de Salvador Orlan, si ens hem de creure el que ell mateix va dir, per suggeriment de Joan Sales, el seu editor. A la carta que l’escriptor va adreçar-li des de Binissalem, el mes d’octubre de 1966, adjuntant el manuscrit d’allò que tanmateix seria presentat com a novel·la, Villalonga manifestava el seu desig: “Falses i apòcrifes com són (per altra banda, ¿què és la veritat?), aspir a que no puguin molestar a ningú.”

Ja a la introducció, Llorenç Villalonga escriu, no tant com a justificació sinó com a aclariment sobre l’essència de les memòries: “(…) En entrar en allò estrictament personal serà tot un altre assumpte: no renunciaré a la imaginació; de encara que en altres ocasions –escenaris, fets banals i especialment cronologies– preferiré, la peresa ajundant-hi, no transformar res del que acostumam a dir realitat. (Confessar-ho és l’única manera de no quedar com un mentider.” I encara afegeix, ell diu que per no embullar el lector, jo crec que per acabar de fer-ho abans d’entrar en la lectura: “Jo som i no som Salvador Orlan. Desig que això quedi ben entès. Sàpiga el lector, per començar, que Salvador Orlan, protagonista d’aquestes Memòries falsejades i compostes, sols és Llorenç Villalonga en el sentit en què Flaubert era Madame Bovary.” Tot aclarit, doncs.

Partit, doncs, de la falsedat de les memòries villalonguianes, m’he permès agafar-li part del títol. No amb l’ànim, déu me’n guard, d’aspirar a comparances, que sempre hi sortiria perdent, sinó perquè d’alguna manera el títol respon a la intenció d’aquestes meves reflexions, impressions, records… No són falses, si més no de manera volguda, però tampoc són memòries. Com podrien esser-ho, d’un desmemoriat de mena com un servidor. Mirau si ho sóc, mancat de memòria, que a l’hora de començar pel començament, volent-vos explicar on vaig néixer, he hagut de recórrer als records de familiars que hi eren presents. Direu que jo també hi era, però com si no.