pep rossello

A Mallorca sempre hi ha hagut una Beata per ex cel·lència, amb carro triomfal i tot. Catalina Tomàs és, sens dubte, persona molt estimada pel poble mallorquí, si més no per la gran majoria que en parla com de la Beateta o Sor Tomaseta. (El cas de la beatitud de Ramon Llull és a parer meu tota una altra cosa)

Val a dir que una persona com servidor, instal·la en un còmode agnosticisme, que visc en un Estat suposadament aconfessional, no me n’hauria ni d’ocupar, d’aquestes qüestions que només afecten l’Església i els seus creients. Però resulta que tampoc no m’és permès viure en una bimbolla de laicitat, i normalment són ells els que interfereixen en la vida civil, que sí m’importa i molt.

L’Església catòlica, doncs, ha volgut ara, i precisament ara, ampliar la nòmina de beats i, com que tot ho fa a l’engròs, n’ha proclamat gairebé cinc-cents; en diuen els Màrtirs del Segle XX, perquè ni tan sols ells gosen parlar de màrtirs de la guerra civil espanyola.

Tornant a la meva reflexió d’abans, nosaltres no n’hauríem de fer res del que l’Església vulgui fer amb els seus màrtirs. Però, com sempre, hi ha petits detalls que ens obliguen a ficar-hi cullarada, per tal de destriar la palla del gra.

Un primer detall és la data de proclamació, just al bell mig de la discusió, a Espanya, de l’anomenada llei de la memòria històrica. Bisbes i capellans esmerçen esforços per fer-nos creure que ha estat una coincidència no cercada, que ells només volen posar un gra de sorra –bé, en realitat, 480 grans– en el procés de reconciliació… El que passa és que alguns, tot i la nostra indiferència, no ignoram del tot com van aquestes coses: res més senzill que accelerat o retardar un procès de beatificació, segons conven gui. I posats a reconciliar, que en feim dels capellans bascos assassinats pels rebels franquistes? que, del mallorquí Jeroni Alomar? que potser no eren igualment catòlics, creients servidors de la seva Església?

Un segon detall, que esvaeeix qualsevol dubte: el sermó del mossèn que va presidir l’acte –que no sé si era cardenal o arquebisbe, canonge segur que no–, que semblava dictat per la Conferencia Episcopal Española i redactat per Jiménez Losantos; ai, dels que legislen contra la unitat de la familia tradicional! ai, ai, dels que defensen la interrupció de la vida del nonat! ai, dels que volen educar en la ciutadania, en comptes de fer-ho en la moral! I tot de ‘banderitas rojigualdas’, algunes amb el ‘toro de Osborne’.

Només em restar preguntar que hi feien al Vaticà, no el ministre Moratinos –que se m’en fot–, sinó algunes autoritats locals mallorquines. En què queda, tot el discurs de l’aconfessionalitat. I si hi anaven a títol personal, que em perdonin, però no és tan bo de fer treure’s el càrrec públic, civil, de sobre.