pep rossello

Francesc Antich s’ha reunit aquesta setmana amb un grup d’empresaris, segurament la gent més granada del teixit empresarial mallorquí. La intenció del president és que contribueixin al finançament de l’obra que l’artista Miquel Barceló ha està realitzant a la seu de les Nacions Unides, per encàrrec del govern espanyol.

Tot d’una que s’ha conegut l’interès del president Antich, s’han sentit veus discrepants, no des de l’àmbit polític estrictament, sinó des de determinats sectors culturals, mediàtics… La discrepància és, sempre, legítima i comprensible. Però comença a resultar sospitosa quan sorgeix sempre d’allà mateix.

Ja va passar en ocasió de la intervenció de Miquel Barceló a la Seu de Mallorca. Els terminals mediàtics d’algun empresari que, no podent com acostuma apropiar-se del projecte, va decidir posar-li tants entrebancs com pogués, varem començar a posar emperons a la feina del pintor felanitxer. Com que no s’atreviren a negar-li la seva categoria, internacionalment acceptada, es dedicaren a qüestionar l’aportació econòmica pública a l’obra d’un únic artista, reivindicant que potser s’haurien pogut repartir, cèntims i vitrals, entre d’altres creadors. Llavors no varen gosar, tanmateix, a donar un sol nom per posar-lo al costat de Barceló.

Ara, tampoc. Aquest dissabte, des de les pàgines del diari ‘Ultima Hora’, la columnista Cristina Ros i l’escriptor Guillem Frontera han coincidit (?) en reclamar que els diners que es volen invertir a Ginebra bé podrien servir per tapar algunes de les mancances culturals del país. Potser estaríem d’acord amb el llistat d’entitats necessitades de majors inversions, tot i que els dos comentaristes se’n guarden prou de no oblidar el museu del Baluard, posant-lo a més a més a l’alçada de la Fundació Pilar i Joan Miró o del Museu de Mallorca – entitats totes dues amb pressupostos bastant inferiors al que les administracions públiques han aportant, any rere any, a mantenir la joguina de Pere A. Serra.

Però la qüestió no és aquesta. No serà la despesa que es pugui fer en l’obra de Barceló la que posarà al dia les mancances del país, ni n’eliminarà els càncers que roseguen el nostre món cultural. Això ho saben a parer meu tant Ros com Frontera, i així i tot vull creure que, senzillament, defensen sincerament els que els sembla millor i no, en canvi, els interessos d’altri.