pep rossello

Avui, d’un dia per l’altre, han obert la fonda a baix de ca nostra. Cada hivern és la mateixa història, quan el fred comença a notar-se de bon de veres, sobretot en fer-se de nit. La fonda només funciona a la nit, i està oberta a l’entrada de la sucursal bancària del cap de cantó, on l’únic servei que s’ofereix és el dels caixers automàtics, que els hostes no acostumen fer servir.

Anit, cap allà les nou s’hi ha instal·lat el que m’ha semblat una parella: deuen ser de classe preferent , perquè a més dels cartons per jeure he vist que duien una flassada per hom; l’equipatge, en unes bosses de supermercat, alguna cosa embolicada en paper ‘albal’i un brik que no devia ser de llet, ni de ‘zumosol’.

Són coses que passen al país. En aquest mateix país on els hotelers es dolen perquè els beneficis de la temporada no han estat els que esperaven; on els promotors immobiliaris es queixen que la bimbolla ja rebenta, que els pisos ja no es venen tant com abans, que així i tot els cal més sol per seguir construint; on les senyores dels Clubs Elsa, pobretes, han de perdre el cap de setmana organitzant ‘baratillos’ i fer tothom partícep de les seves solidàries almoines per als pobres, millor si poden ser negrets o indígenes sud-americans, que fan més planta a les fotos.

(Ja em perdonareu la sobredosi de demagogia, però segons quines imatges em fan perdre els papers)