pep rossello

L’Ajuntament de Santa Eugènia ha sabut aquests dies que un 12 per cent dels residents al municipi són estrangers. Sens dubte, una xifra significativa a un poble no gaire gran.

Davant d’aquesta evidència, el Consistori taujà –majoria absoluta del PP, d’ençà la desfeta del PSM– ha decidir prendre mesures i obrir un servei d’in formació per aquests nouvinguts. Fins aquí, res a dir.

Quins són, emperò, els serveis municipals en qüestió? Doncs habilitar una sèrie de places de monitors, nadius de diferents països, per tal que orientin els residents a l’hora de fer tràmits administratius en els seus respectius idiomes d’origen. A més a més, l’Ajuntament està multiplicant els seus formularis, amb diferentes llengües, per atendre aquesta població.

I, al mateix temps, afegesc jo, estalviar-los la molèstia d’haver de conéixer la llengua pròpia del país. No crec que donar-los als residents estrangers la feina feta amb el seu idioma d’origen sigui la millor solució pel país. En qualsevol cas, no s’adiu amb cap normativa lingüística que cerqui la implantació del català com a llengua d’ús.

Hi ha exemples, a altres pobles mallorquins, que demostren que una població immigrant immersa en un entorn catalanoparlant, on entengui que necessita la llengua pròpia per a relacionar-se, pot ben aviat entendre i fer-se entendre, sense fins i tot cap necessitat de monitors ni de fulletons segregacionistes. I la despesa municipal podria ser fins i tot menor.