Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/

Les raons d'un rei

peprossello | 14 Novembre, 2007 01:22 | latafanera.cat meneame.net

Passa sovint que hi ha fets, circumstàncies, situacions que costa d’entendre. I és perquè en en tenim totes les claus; no manejam les dades necessàries per interpretar-ho. Per això, el “por qué no te callas” de Joan Carles de Borbó ens va agafar a molts desprevinguts. No ens hi té avessat, l’home, a aquestes per altra banda ben humanes sortides de botador.

Més enllà de l’analisi simple i diplomàtica que els més políticament correctes han volgut fer de l’escena a la cimera latinoamericana, hi ha hagut que ha volgut veure un gest reial de fàstic, un “ja n’hi ha prou d’aquest color”. Ben pensat, el Rei d’Espanya no passa pels seus moments més dolços, que deuen ser els que li permeten estar-se sense fer res.

Després d’haver d’aguantar que, matí rere mati, en Federico li fotés el berenar, amb totes les benediccions eclesiàstiques, a més a més; i encara haver de sofrir que la presidenta madrilenya li tiràs en cara que la Zarzuela maltracta el pobre locutor de la COPE. Després de veure que des de les terres catalanes –ell que tenia un pare comte de Barcelona i té un fill príncep de Girona– li cremaven les fotos, fins al punt d’haver-se’n d’anar a terra de moros per amarar-se d’espanyolitat. Després de tot això, vull dir, tampoc no ens hauria de sorprendre tant que, a Xile estant, lluny de casa, exclamàs un fins aquí hem arribat quan es va cansar de la cançoneta de Chavez. Personalment, a un president que només sortir de l’avió que el duu des de ca seva es posa a cantar ‘rancheras’, jo el faria bufar.

I tanmateix, aquest dimarts hem sabut que la clau anava per un altre cantó. Imaginau-vos l’escena; dissabte de matí, Joan Carles rep una telefonada de sa senyora, des de Madrid, que li entima: “Juanito, deberías volver pronto a casa, que la niña y el Jaime dicen que, esta vez sí, se separan”. Ja em direu aquell homenet que devia pensar, tant com li havia costat de casar n’Elena, encara que després ella se’n descuidàs de demanar-li permís per donar el sí a Marichalar.

El se’n devia dur la partiguera. Com per aguantar que li retreguessin que si Aznar és un feixista (cosa que pensa molta gent, encara que fos elegit democràticament), que si en sabia coses del colp d’Estat (per un que no dirigia el propi Chavez), i que encara el sandinista posàs de volta i mitja els empresaris (no sé si n’hi havia cap que hagués participat en la compra del darrer vaixell reial)… Total, que va agafar els tepins i li degué dir a Zapatero “ahí te quedas tu que, total, digas lo que digas, a Mariano no le va a gustar”. I cap a ca nostra hi manca gent. Mirau, mirau…

Comentaris

  1.  
    Una entrevista de primera

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=13073

    Premsòmetre | 14/11/2007, 07:57
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS