pep rossello

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola ha condemnat avui Jaume Roure i Enric Stern, tot considerant-los autors de sengles delictes d’injúria a la Corona espanyola. La sentència els imposa una multa de 2700 euros a cadascun, rebaixant notablement la petició fiscal, que inicialmente demanava una pena de presó.

La sentència, tanmateix, és el que menys interessa del judici que es va celebrar ahir mateix. Crida molt més l’atenció, per exemple, el mateix fet que el judici s’hagi celebrat només dos mesos i una setmana de la cremada dels retrats dels reis Borbons, a Girona. Aquesta rapidesa, que ja es va notar en el judici dels autors de la portada d’‘El Papus’, és malauradament inhabitual en el sistema jurídic espanyol i res no fa pensar que es degui a una especial atenció vers els processats: més aviat sembla que hi ha hagut una expressa voluntat en tancar aviat uns afers molestos per a la família reial.

El judici ens ha deixat dues imatges, dues sensacions força diferentes. Per una banda, el coratge de Jaume i Enric, que en cap moment van negar els fets, que van definir com a protesta simbòlica i pacífica contra el cap d’un Estat que consideren invasor del seu país. No sé si molts independentistes i/o nacionalistes amc càrrec públic haurien gosat mantenir una actitud tan digna.

Aquesta dignitat és major si tenim en compte que els dos joves es van entestar, i ho van aconseguir, en declarar en català. A Madrid, no ho oblidem.

I, en aquest punt, cal prendre de la postura de jutge de l’Audiència, del tot despectiva vers el català. Va tenir els sants dellons d’argumentar que qualsevol ciutada de trenta anys coneix i parla perfectament el castella i que, per tant, era fora de lloc la pretensió dels processats. Ja se sap, el català és per a la cuina.

Encara, intentant argumentar jurídicament la seva negativa, la va espifiar en voler justificar-la en el fet que el català no és idioma cooficial “en esta comunidad”. Sembla que se li’n va anar l’olla i va oblidar que l’Audiència Nacional no respon a criteris de territorialitat.

No sé, en definitiva, si cal prendre’ns la sentència com una victòria, si més no pírrica. Però alguna cosa em diu que no, mentre fets com els de Girona siguin titllats de delectius, i mentre hi hagi magistrats que donin aquestes mostres de despreci cap el català i cap a tots els catalanoparlants, cap a tots nosaltres.