Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/

Avui he parlat amb Miquel Morell, escultor

peprossello | 22 Novembre, 2007 19:18 | latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Avui capvespre, tot just fa mitja hora, he parlat amb l’escultor i pintor Miquel Morell. Després de llegir l’article que li va dedicar Biel Florit, fent referència a un altre, previ, de Bartomeu Fiol, vaig anar per feines sense pensar-m’hi gens.

Com li he dit al vell amic, avui Internet ens posa les coses molt fàcils; vaig localitzar la residència d’Albacete on Miquel s’està des de fa uns mesos i, per començar, els vaig enviar un correu electrònic. Avui matí, he rebut la resposta de la directora, Mª Dolores, on me comentava que li havia fet arribar i que Miquel s’havia mostrat encantat de rebre’l.

I avui capvespre hem parlat per teléfon devers deus minuts. Tot d’una he reconegut la seva veu, clara i pregona, però sempre en un to suau, sense aldarulls. Sortosament, ell m’ha recordat, tot i que m’ubicava a ‘Ultima Hora’, d’on vaig sortit fa denou anys; però allà va ser, certament, ons ens vam relacionar.

He trobat que, als 84 anys ja fets, té el cap ben clar, se’n recorda dels amics i coneguts mallorquins…, del Camp Redó, on vivia amb sa mare, just davant l’escola on jo vaig fer el primer batxiller.

Ell m’ha confesat que físicament no es troba gaire fi, que les cames no li responen com ell voldria. Però no se’l veu desanimat: segueix dibuixant, “el mes passat vaig omplir un bloc de 120 fulls”. Se queixa, emperò, de no tenir un lloc tranquil per fer feina, “ hauria de tenir un talleret, o un racó”, amb tranquilitat, una mica allunyat del xivarri habitual d’una residència d’ancians on, me contava, “hi ha de tot: un que ja ha perdut el cap, l’altre que s’enyora i es lamenta…”

Només he notat que plorava una mica –en Miquel sempre ha estat de llàgrima fàcil– quan m’ha demanat per mon pare i li he hagut de dir que va morir fa un any i mig, si fa no fa. M’ha recordat que havien estat veïnats al Camp Redó, “erem molts amics”.

Hem quedat que ara que l’he localitzat, li telefonaré de tant en tant. En haver penjat he tornat connectar-me a Google, per veure com anam de comunicacions des de Palma a Albacete.

General | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Palma-Albacete

    Les comunicacions són fabuloses, oi? ;)

    Joan | 22/11/2007, 21:09
  2.  
    en Miquel Morell nostre

    Sí, Pep, ho has endevinat, en Miquel necessita estímuls, caloreta dels que, salvant distàncies d'edat, ens consideram els seus amics. Si una mica cada un aconseguim empaltar-li un somriure adesiara, trob que ja serà bona feina. Una encaixada. Biel Florit

    Biel Florit | 22/11/2007, 21:46
  3.  
    Jo el coneixia de Bunyola

    era conegut de mu mare, quan vaig lllegir l'article d'en Biel em va fer pensar molt, si em pots donar el telèfon m'agradaria xerrar una estona amb ell.

    conxa | 23/11/2007, 17:06
  4.  
    La por

    Gràcies...

    tots tenim problemes, però de vegades no veiem la llum, ja que queda tapada pels núvols més grisos dels dies freds.

    Lo que em passa és que compartir el teu espai 3 anys i renunciar a la teva intimitat no és una tasca senzilla; Així que de vegades el pessimisme ens supera, i en persones sensibles tot es converteix en un mar de llàgrimes.

    No volia fer llàstima. Simplement necessitava vomitar el que em succeïa. Alliberar-me una mica d'aquesta pressió, volia tornar a respirar. I avui medito, i busco la serenor, a moments recaic, però a moments també em sento més relaxada.

    Bona nit

    Nebula | 23/11/2007, 22:33
  5.  
    CONXA

    Si li telefonas a la residència, et posaran amb ell tot d'una. El teléfon és el 967 55 00 36.

    Josep J. Rosselló | 24/11/2007, 02:19
  6.  
    Ja he xerrat amb ell

    de tot d'una per Forteza no m'acabava d'identificar, quan li he dit Bruno de Bunyola ja ha començat a filar, com tu dius té el cap ben clar, m'ho ha demostrat quan m'ha dit, "sa teva germana estava més prima que tu", i té raó. Hem parlat del carrer des Bastaixos i tota aquella gent,en Nicolau Marieta ect ...també recordava a mon pare i a en Xim Costa, el meu 1 marit, li enviaré el meu "llibre", si se'l pot anomenar així. També demaré als de Bunyola que li enviin la revista Es Castellet, ell hi va col.laborar un temps, res, m'agradat molt xerrar amb ell, jo també som una exil.lada i és d'agraïr quan qualcú se'n recorda de tu.

    Gràcies pel telèfon

    Conxa | 24/11/2007, 12:30
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS