Administrar

Josep-Joan Rosselló, periodista

Son Gotleu, un parèntesi (1)

peprossello | 27 Novembre, 2007 00:47 | latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com

Les primeres lletres me les varen ensenyar les monges. L’escola de les Germanes de la Caritat s’alçava en els terrenys de Ca’n Domenge, tocant els límits que nosaltres havíem posat al Camp Redó, a la banda dreta de General Riera. L’escola, realment, era per a nines; però els nins hi anàvem durant els anys de parvularis, fins a fer-ne sis: aleshores, moltes famílies aprofitaven per fer-nos fer la Primera Comunió i cap a un altre centre s’ha dit.

Només recordo el nom i les imatges borroses de dues de les 'hermanas'. La primera que vaig tenir fou sor Antònia, una dona gran i grassoneta, que realment el que feia era poc més que tenir cura de nosaltres durant unes hores. Sor Margalida, alta i magre, gairebé eixuta, ja se’n va cuidar d’ensenyar-nos de lletra. Vam aprendre a llegir i a escriure amb lletra rodona i ben clara, en ratlles ben dretes: "mi mamá me mima, yo amo a mi mamá"… Fruit d’aquells anys m’ha quedat una lletra prou clara i bona d’entendre.

L’any 1964 em va tocar de fer la primera comunió. Durant molts mesos, juntament amb la resta de companys que havíem arribat a l’edat preceptiva –només un nin i un nombre indeterminat de nines–, vam assistir a les classes d’Història Sagrada. Ens les impartia un mossèn, de qui crec recordar que es deia Joan –'don Juan', per ser precís– i que ens feia molt respecte, amb la seva sotana negra i les seves constants referències al pecat i a l’infern. Trobo que del cel en parlava poc.

Les monges van aportar un curiós complement a la nostra formació prèvia al combregar: ens van ensenyar com confesar-nos. Està clar que a la nostra edat no teníem prou clar el que era pecat i el que no: les 'hermanas', doncs, ens van fer aprendre gairebé de memòria un llistat d’aquelles malifetes que es suposava corresponient a la nostra edat i podien ser mereixedores de penitència i absolució: he desobeït, he fet enfadar la mare i li he dit mentides, m’he barallat amb la meva germana… He de dir que aquest pecaminós clixé el vaig fer servir durant bastants anys: només record haver-hi afegit, quan vaig trobar que era l’hora, el delicte de tenir 'pensamientos impuros'. Quan, en aquest terreny, vaig passar dels pensaments als fets, ni que fos sense cap còmplice, vaig deixar d’anar a confesar-me.

Va arribar, així doncs, el moment de començar els estudis primaris. L’elecció de centre escolar no havia de plantejar cap dubte: el Col·legi Manjón era a tres o quatre carrers de ca nostra, hi podia anar tot sol des del primer dia, sense cap carretera ni tan sols carrer ample que haver de travessar. Era un col·legi privat però molt econòmic, si no gratuït, i els seus programes educatius estaven a l’empara de l’Institut Ramon Llull, que era on hauríem d’anar a examinar-nos cada final de curs, en arribar al batxillerat.

Però les coses es van tombar per allà on jo menys esperava. Un camí acadèmic que estava pensat a llarg termini i per anar ben dret, es va embullar des d’un bon principi, per raons del tot alienes a les meves intencions.

Comentaris

  1. L'escriptor Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca 1946) és un dels autors més prolífics i guardonats de la literatura catalana. I és un autor que escriu poesia, novel·la, narrativa juvenil, teatre i assaig. No ha deixat de banda cap gènere per dir el qu
    L'escriptor Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca 1946) és un dels autors més prolífics i guardonats de la literatura catalana. I és un autor que escriu poesia, novel·la, narrativa juvenil, teatre i assaig. No ha deixat de banda cap gènere per dir el que troba que ha de dir en la lluita cultural pel redreçament del català a les illes, en la recuperació de la memòria històrica que el feixisme ens volgué amagar i en la denúncia del paranoucentisme que ha pres amb força per tot arreu. Sempre des d'una clara posició ideològica que coincideix amb els valors de l'esquerra republicana i nacionalista i una gran capacitat de feina ben feta, disciplinada i sòlida ha assolit l'ofici d'escriptor com un ofici que li permet mantenir un ritme de treball constant i una curiositat immensa per tots els registres de l'escriptura. En Miquel és un autor que no s'ha doblegat davant les transformacions socials i econòmiques que ha patit Mallorca les darreres dècades com tampoc se doblegà davant el franquisme o les capelles culturals tancades i que ha arribat a un moment de maduresa sense deixar de ser un home de combat i fidel al seu compromís inicial amb les classes oprimides de la societat

    L'escriptor Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca 1946) és un dels autors més prolífics i guardonats de la literatura catalana. I és un autor que escriu poesia, novel·la, narrativa juvenil, teatre i assaig. No ha deixat de banda cap gènere per dir el que troba que ha de dir en la lluita cultural pel redreçament del català a les illes, en la recuperació de la memòria històrica que el feixisme ens volgué amagar i en la denúncia del paranoucentisme que ha pres amb força per tot arreu. Sempre des d'una clara posició ideològica que coincideix amb els valors de l'esquerra republicana i nacionalista i una gran capacitat de feina ben feta, disciplinada i sòlida ha assolit l'ofici d'escriptor com un ofici que li permet mantenir un ritme de treball constant i una curiositat immensa per tots els registres de l'escriptura. En Miquel és un autor que no s'ha doblegat davant les transformacions socials i econòmiques que ha patit Mallorca les darreres dècades com tampoc se doblegà davant el franquisme o les capelles culturals tancades i que ha arribat a un moment de maduresa sense deixar de ser un home de combat i fidel al seu compromís inicial amb les classes oprimides de la societat

    L'escriptor Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca 1946) és un dels autors més prolífics i guardonats de la literatura catalana. I és un autor que escriu poesia, novel·la, narrativa juvenil, teatre i assaig. No ha deixat de banda cap gènere per dir el qu | 27/11/2007, 18:02
  2. Josep J. Rosselló
    López Crespí

    M'has ben fotut. Esperava que l'escriptor Miquel López m'explicàs les seves aventures anti i postfranquistes en defensa de les essències de Son Gotleu.

    Pero veig que l'anònim comunicant només vol lloar la tasca feta per l'escriptor pobler; malauradament, per mantenir l'anonimat hauria d'haver canviat una miqueta l'estil, que se'l veu venir d'enfora.

    Que us vagi de gust.

    Josep J. Rosselló | 27/11/2007, 18:36
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS