pep rossello

En el marc de la controvèrsia entorn d’una possible candidatura unitària d’identitat nacional, el PSM-Entesa acaba de llançar a parer meu la primera proposta programàtica mínimament estructurada. És tracta d’un decàleg que no s’ha de confondre amb els Deu Manament, però sí suposa una bona base de discursió. Vegeu-ne, sinó, el contingut:

1. Dret d’autodeterminació dels pobles de les Illes Balears.

2. Països Catalans com a realitat cultural i subjecte polític de futur des de la igualtat dels pobles que el conformen.

3. Llengua Catalana oficial, amb el dret a usar-la de la ciutadania i el deure de conèixer-la, amb la conseqüent defensa del seu ús social a tots els àmbits.

4. Cultura catalana com a tret identitari comú entre els pobles de les Illes Balears i de la resta de pobles dels Països Catalans.

5. Superació de l’actual marc estatutari vers el reconeixement de la pròpia sobirania.

6. Defensa del territori i el medi ambient des de la concepció de la ineludible necessitat de salvaguardar la pròpia terra per aconseguir un redreçament nacional.

7. Extensió del drets socials, polítics i laborals en el camí d’avançar cap a una societat més justa i solidària.

8. Polítiques d’inclusió social per a la integració de tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment del seu origen, en un projecte nacional comú des del respecte a la diversitat.

9. Suport a l’economia productiva des del foment de la recerca i la innovació amb especial cura a les empreses generadores de treball i riquesa.

10. Compromís amb l’honestedat i transparència necessàries per bastir un nou país lliure de la xacra de la corrupció.

Jo trob que como possible base comuna, com a punt d’inici, no està gens malament. Si tant Esquerra Unida-Verds com Unió Mallorquina fossin capaços d’assumir aquests deu punts, no s’hauria de plantejar cap problema per a constituir un ampli bloc nacional i de progrès.

És clar que almenys jo dubto molt que ho puguin signar. EU-V no han negat mai que no són nacionalistes, però el seu projecte federal és digne de tenir en consideració. UM, i ja en poden dir de coses, tampoc no és un partit nacionalista; deixem-ho en partit regionalista, per molt que tengui militants i alguns destacats dirigents amb les idees una mica més avançades. N’ hi ha prou si recordau la seva actitud durant la reforma de l’Estatut pel que fa a drets i deures lingüístics. I per cert, ara que tant es parla dels 25 anys del partit que va fundar Jeroni Albertí, tampoc no és de més recordar qui va fer possible, després de les primeres eleccions autonòmiques, que el primer govern fos del PP i de Gabriel Cañellas; ho dic perquè ens va determinar la història recent.