Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/

L'OCB, Pep Llompart i Xesc Amengual

peprossello | 05 Gener, 2008 19:31 | latafanera.cat meneame.net

Aquest passat cap de any, rebostejant entre llibres i papers de ca nostro, recercant per l’hemeroteca del diari, m’he topat amb un aniversari d’aqueixos que no vols deixar de tenir presents; se’m va passar per malla el 29 de juliol, desè aniversari de la mort de l’amic fotògraf Francesc Amengual Barceló. Sabia del cert que era l’estiu passat que feia deu anys que ens havia deixat, amb només 42 anys, però suposo que va ser el meu estat de salut el que em va impedir de tenir-ne un record. Avui em dol no haver tingut unes paraules per sa dona, na Margalida, i pels seus fills: na Guida, que ja deu estar feta una dona, i en Francesc, que és un bergant que deu tenir devers 18 anys. Ja em sabran disculpar.

La memòria de Xesc Amengual se’m va fer present mentre refrescava dades sobre una persona que ens era ben estimada a tots dos i amb qui vàrem compartir alguns moments de fraternitat inolvidables: el proper dia 28 de gener s’acompleixen quinze anys del traspàs de Josep Maria Llompart de la Peña, que en els darrers anys de la seva vida ens va regalar el seu apreci i el seu mestratge.

Cercant la bibliografia de i sobre Josep Llompart, em vaig topar amb la ‘Fotobiografia’ (1991) que en preparà Xesc Amengual. Fou la primera d’una sèrie de publicacions gràfiques sobre escriptors illencs; però segurament la més estimada, potser juntament amb ‘Homenatge en blanc i negre’ (1996), perquè un projecte personal, en el qual el fotògraf hi va bolcar tots els seus coneixements professionals, però també el seu amor per la literatura i la seva dedicació als escriptors i les seves activitats.

Aleshores, recordant aiximateix que l’Obra Cultural Balear ha anunciat uns actes d’homenatge a qui en fou un dels promotors i president entre 1978 i 1986, se m’ha ocorregut que potser seria un bon moment per recuperar aquella ‘Fotobiografia’. He decidit, doncs, plantejar-ne la possibilitat a l’OCB; i que millor que fer-ho des d’aquest paper.

Em direu que la iniciativa és precipitada, però tot depèn de la voluntat i les ganes que hi posin que hi poden fer alguna cosa. No tota la feina, a més, està per ventura per fer des d’un bon principi. Mesos abans de la seva mort, Xesc Amengual ja s’havia engrescat amb una segona edició. La ‘Fotobiografia’ de Llompart era un edició en rústica, feta a Ca’n Moll. Al cap de devers cinc anys, i després de l’experiència d’una nova edició, en aquest cas dedicada a Marià Villangómez, més acurada, amb més temps i mitjans, Xesc va començar a rumiar-se el projecte.

No sé fins on van arribar les seves gestions, però sí em consta que n’havia parlat amb Francesc Moll, que tenia dipositat el material tipogràfic de la primera edició, perfectament recuperable segons em va dir personalment Amengual, que a més a més em va demanar un pròleg que acompanyaria el que havia sortit inicialment, signat per Gabriel Janer. El vaig escriure, el vaig transcriure cal·ligràficament –una curolla de l’autor, per respectar l’esperit de l’edició original– i li vaig entregar. Mai més no n’he tornat a saber res.

Sé que potser estic somniant truites, que us estic explicant una brusca personal. Però tal vegada l’OCB podria intentar recuperar el llegat comú de dues persones amb les quals a parer meu té unes obligacions contretes –Xesc Amengual fou també president de la deleg ació de l’entitat a Vilafranca–, tant o més que tots nosaltres.

Publicat a DdM. 'Mecanoscrit' del 5 de gener de 2008

General | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Francesc Amengual

    Faig meves també les teves paraules, Pep. En Francesc es mereixia sobradament un record sentit, un testimoni d'anyorança, un reconeixement de la gran feinada que va fer per la cultura i l'amistat. Tampoc hi vaig pensar gens ni mica. Miraré si ho rectific un dia d'aquests a un dels meus totxos del DdB, és un deute d'honor. La seva gran personalitat s'ho mereix en escreix.

    Biel Florit | 05/01/2008, 20:43
  2.  
    Amengual

    Ara mateix venc de vetllar un mort, un home estimat, senzill i feiner, vingut fa anys de la Vall d'Aran. Un home molt proper a familiars que estim. En arribar a casa, casi per inèrcia, pos en marxa l'ordinador i els amics també me parlen de la mort. Deu ser que la mort és essencial per comprendre la vida. La mort d'En Xesc Amengual també me va colpir. La seva obra també és essencial per nosaltres. Va retratar moments de la nostra felicitat. No sé si ara aniré cap als prestatges de la llibreria per recuperar aquell excel·lent llibre HOMENATGE EN BLANC I NEGRE.

    Joan Perelló | 06/01/2008, 00:57
  3.  
    Xesc Amengual

    No fa falta dir que m'apunt a la idea d'homenatjar, sigui de la manera que sigui, en Xesc Amengual. Però m'ensum que el personal no està gaire per la labor. Al cap i a la fi, era una bona persona (i no en el sentit mallorquí del terme, clar) que feia "retratos" d'escriptors de la terra.
    A més, d'un mort de fa temps pocs rèdits se'n poden treure.
    Si vols, anam dia els quatre gats que el vàrem estimar (jo tard, i malament, però diria que vàrem congeniar) a fotre un frit per devers Villafranca, i brindam per ell. Com deia en Ferrater en qualque poema els afers públics cada cop interessen menys.

    jeroni salom | 09/01/2008, 19:37
  4.  
    Hauríem d'empènyer

    Gràcies a tots tres, Biel, Joan, Jeroni, per les vostres paraules. Tanmateix, la intenció del meu post no era servir de mer recordatori; trobo que algú hauria de posar fil a l'agulla perquè aquells que poden tenguin un reconeixement per la tasca de Xesc i també de Llompart, tant diferentes però tan necessàries totes dues.

    Potser vosaltres, que teniu més pes específic que un servidor, podrieu empènyer una mica a les instáncies que pertoqui perquè no torni a passar d'incògnit l'efemèride.

    Una abraçada a tots.

    Josep J. Rosselló | 10/01/2008, 11:54
  5.  
    Xesc

    El meu "pes específic" deu ser tan esquifit com el que insinues que és el teu.
    No sé. M'ensum que es tractaria de moure fils per les institucions oficials. Sé cert, per exemple, que en Pere Joan Martorell i en Maties Garcias no hi posarien pegues. Ara: ¿com qui comença la troca? ¿qui fa les primeres passes? ¿quines activitats es proposarien...?
    Jo, per col·laborar, que no hi quedi. Una abraçada

    Jeroni salom pons | 13/01/2008, 21:31
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS