pep rossello

Fa anys infinits que no vaig a veure la Cavalcada dels Reis d’Orient. De petit hi anava amb els pares, a la plaça de Cort; però vaig deixar de fer-ho quan vaig perdre la il·lusió per aquella festa: alguns, quan perdem una il·lusió, la perdem del tot i per a sempre més. Hi vaig tornar, encara, alguna vegada, quan ma filla era menuda; i la polla ja ha fet els trenta…

Lògicament, amb molt més motiu, mai no m’ha interessat veure’n la transmissió per la televisió. Dissabte passat, emperò, havia canviat de parer; va ser quan vaig veure a la programació de televisió del ‘Diario de Mallorca’, una nota que ben segur estava redactada des del gabinet de premsa de la CCRTV: “TV3 emetrà la tradicional cavalcada de Reis des de Palma de Mallorca (mal llamp l’afegitó oficialesc) en coproducció amb IB3”.

Uep, vaig pensar, això no t’ho has de perdre. I vaig pensar que potser començàvem a anar pel bon camí: començar a fer feina plegades les dues televisions, tot esperant a veure si Canal 9, algun dia i encara que sigui el del sant adveniment, es desespanyolitza i es treu de sobre la crosta ‘fallera’.

Però, pots pensar. Jo no sé si la producció va ser en règim de co-; l’emissió, per suposat, no ho fou. Poc abans de la retransmissió, vaig sintonitzar TV3 i, just en el moment de començar la transmissió, es va tallar l’emissió i vàrem passar a veure el programa ‘Esports 33’. Ja prou emprenyat, vaig posar IB3 i tot d’una em va envestir aquest estrany i postís mallorquí (parlar bleda, en deia el mestre Josep Llompart) que s’ha instal·lat a la televisió autonòmica de ca nostra. Vaig acabar veient una pel·lícula clàssica, en versió original sotstitulada…en espanyol, és clar. Les lleis del mercat.

Jo puc entendre que els responsables d’IB3, igual que els de les altres televisions, vulguin jugar la batalla de les audiència; no em sembla seriós, però puc entendre-ho. El que em costa d’acceptar és que el senyor Antoni Martorell vulgui guanar la batalla, no amb una aposta per la qualitat, sinó aplicant la censura prèvia, impedint-me exercir el meu dret a triar. Si vol jugar que no ho faci amb cartes marcades, i enfotent-se’n de nosaltres.

Si hi ha algun interès en construir un espai de comunicació català (n’hi deu haver?), cal començar per enderrocar les fronteres regionals interiors. En cas contrari, no anam enlloc; i em nego a pensar que és allà on volen que anem.