Administrar

És intenció d'aquest blog, que neix de les meves dèries, esdevenir punt de trobada per a tots aquells que compartim una idea de país, amb tots els matisos que calguin. I també per als qui no la comparteixen, què punyetes! josepj.rossello@balearweb.net/

Un bitllet per als 'progressistes'

peprossello | 09 Gener, 2008 02:34 | latafanera.cat meneame.net

Al principi de la novel·la ‘Soldados de Salamina’, concretament a la pàgina 30, el narrador –un transsumpte del propi Javier Cercas– explica la primera entrevista que, en la seva dèria per esbrinar que va passatr al Collell, on suposadament Sánchez Mazas havia sobreviscut a un afusellament, manté amb Miquel Aguirre, un jove historiador, secretari del batle independentista de Banyoles. Davant un comentari de l’historiador sobre els seus col·legues nacionalistes, el periodista li fa veure que havia donat per fet que ell ho era, de nacionalista. El diàleg va així:

“–Creí que eras nacionalista.

Aguirre dejó de comer.

–Yo no soy nacionalista –dijo–. Soy independentista.

–¿Y qué diferencia hay entre las dos cosas?

–El nacionalismo es una ideologia –explicó, endureciendo un poco la voz, como si le molestara tener que aclarar lo obvio–. Nefasta a mi juicio. El independentismo es sólo una posibilidad. Como es una creencia, y sobre las creencias no se discute, sobre el nacionalismo no se puede discutir; sobre el independentismo sí. A usted le puede parecer razonable o no. A mí me lo parece.”

La conversa fictícia em va cridar molt l’atenció i m’ho vaig estar rumiant un parell de dies, fins que vaig concloure que no era una mala manera de descriure la posició que alguns mantenim en aquesta matèria.

Avui, en tot cas, tal i com van les coses aquestes darreres setmanes, en la polèmica d’una candidatura nacionalista com si estàs enfrontada a un posicionament progressista, em sembla oportú recuperar-la, perquè hi pensin alguns progressistes que no passen de ‘progres’, alguns d’aquests que sembla que fossin capaços fins i tot la vida per defensar els drets dels sectors més desvalguts, però no ens hi tenen a aquells que estam impedits de fer servir la nostra llengua a ca nostra; i que, per suposat, no l’empren ells maldament hagin passat més de mitja vida a Mallorca.

Però encara més seria bo que s’ho pensassin els ayatollahs del nacionalisme nostrat, aquests que semblen els únics autoritzats a expedir el carnet de nacionalista, i que es dediquen a desqualificar amb insults la gent d’ERC i d’Entesa per Mallorca. D’UM ja no en vull ni parlar.

Sóc del parer que no han entès on rau la dicotomia entre l’eix esquerra-dreta i l’eix nacionalista davant les eleccions generals. I seria bo que algú els explicàs que desde el bloc sobiranista també es farà campanya entor de questions com “els joves que cobren una pixerada i que no arriben a pagar la hipoteca, de les cues a la sanitat pública, de la manca de recursos a l'educació, de la papupèrrima xarxa de serveis socials que tenim a les Balears”. Qui ha dit que una veu pròpia, no subjecte a cap grup parlamentari aliè a les Balears, a cap, no es pot traduir “en el benestar de la gent i en l'establiment d'un model de país sòlid”. Es tracta de posar fil a l’agulla; fils semblants, però no idèntics, però amb una sola agulla.

General | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    País

    El problema no és d'idees, sinó de persones i sigles. Són massa anys de divisió entre formacions amb fonaments comuns però separades per conjuntures diverses i personalismes latents. Jo mateix me'n faig creus de la superació inicial d'aquest mur que separava PSM i UM: fa mig anys emblava impossible.

    Però més m'està sorprenent tota la catarata de retrets i insults cap els propis dirigents del PSM pel seu pas, sense entendre que l'estratègia política requereix mà esquerra, molta cintura, matisació i mirada a llarg termini.

    Dubto que l'elector nacionalista balear estigui preparat per aquest pas, veient la seva virulent reacció entre uns i altres, i la seva tendència caïnita. Pocs, cada vegada menys i més desil·lusionats, i quan es dona una fita històrica volen pelar als seus dirigents. Que m'ho expliquin.

    Ara pot donar-se una lenta recuperació de l'elector que s'absté, desil·lusionat davant tanta divisió, o que practica el vot útil. Potser no sigui massa tard, si dins de cada partit no es dediquen a apedregar-se uns a altres. Són pocs, i a sobre dogmàtics. I després es queixen del bipartidisme i dels 30 anys sense veu a Madrid...

    Manel | 10/01/2008, 00:29
  2.  
    Principis o pràctica?

    La presentació conjunta UM-PSM-ERC-Entesa m'ha deixat sense paraules...i m'ha plantejat un tema de reflexió pels propers mesos i fins a març com a mínim: com he de votar? Evidentment que UM la trob eminentment regionalista i el seu "nacionalisme" és una simple manera de desmarcar-se del PP; en matèria territorial basta veure el que ha passat avui amb Son Bosch a Muro, i el què han deixat fer sense gaire oposició durant els darrers quatre anys de peperització; i a més són un dels exponents més clars del clientelisme polític i la corrupció duits fins el seu punt més "cutre" (perquè no tenen ni l'estil del PP per embutxacar). El PSM encara em mereix els meus respectes, "a pesar de los pesares", que dirien, però els amics que cultiva no són la gent que vull que em representi ni en pintura. Cap on s'ha de dirigir doncs el vot nacionalista progressista?
    D'altra banda, consider una incongruència presentar-se amb el Bloc per després anar a les generals amb UM per aconseguir un diputat (del que estaria del tot satisfet d'altra banda). Les opcions que es poden dibuixar conjuntament amb UM són ben diferents que les que ofereix anar amb Esquerra Unida: els programes serien ben diferents amb aquests diferents socis. Ja sabem que no són el mateix les autonòmiques que les generals, però el que hom defensa tampoc és tan diferent d'una part a l'altra, ni els seus principis, i em sembla que la base nacionalista que uneix UM i PSM és ben minsa. No ho entenc, com pot el PSM bascular d'aquesta manera entre dos partits tan diferents, i la meva primera reacció és fer-lis un vot de càstic cam a EU; amb aquesta opció, però, contrubiria a que les Balears no tenguem un diputat a Corts durant quatre anys més, i això sí que em sabria greu...

    Tomeu | 10/01/2008, 19:57
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS