pep rossello

La notícia ha passat gairebé desapercebuda a ca nostra; la qual cosa és massa habitual, però correspon a un país on no existeix un espai informatiu propi, on els mitjans de comunicació locals són els primers que abans miren cap a Madrid que no cap a Barcelona (i això no canviarà, tanmateix, mentre tot el que volem, tot el que necessitam, tot el que ens pertoca, segueixi en mans de l'Estat espanyol).

Dimecres passat, els principals dirigents dels partits sobiranistes catalans (CiU i ERC) van rebre l'anomenada Proposició de Llei del Parlament de Catalunya de Consultes Populars via Referèndum. Aquest document de bases és una iniciativa del Centre d'Estudis Sobiranistes, que també és qui l'ha redactat.

El text és una proposta articulada del que podria ser una proposició de llei, i ve a desenvolupar l'articulat corresponent de l'Estatut de Catalunya. Els autors, especialment el magistrat López Tena i el catedràtic Hernández Bofill, han insistit molt en aquesta circumstància, així com en el fet que els articles en qüestió ni tan sols estan afectats pels recursos d'inconstitucionalitat encara pendents de resolució.

La proposició té per objecte la regulació d'una consulta popular que afecti al poble de Catalunya sobre qualsevol afer de transcendència política. Però no amaga la seva voluntat explícita d'esdevenir un camí real i jurídicament impecable per assolir la plena sobirania, entesa com la decisió sobre la construcció d'un Estat independent amb personalitat jurídica internacional.

De fet, la proposició articulada contempla tot un capítol, el Títol V, que recull les Disposicions específiques sobre el referèndum de sobirania. Així, ens trobam, potser per primer cop amb una iniciativa que més enllà de declaracions independentistes, de reividicacions cridaneres -que cal no deixar de banda-, cerca una fórmula jurídicament que no deixi arguments polítics a tots aquells que, fins ara, s'han dedicat a impedir la celebració del referèndum de sobirania. És, en definitiva, una proposta més profunda que les manifestacions de Carod-Rovira o d'Ibarretxe, precisamente perquè cerca evitar les maniobres jurídics amb que es topen aquestes.

Comprenc que, vist des de les Illes, on el simple fet que per primer cop es plantegi una candidatura estrictament nacional es objecte de comentaris malèvols, malinterpretats, malintencionats& com si d'una coalició extra terrestre es tractàs, ens queda una mica lluny la proposició del CES català. Però convé mirar-se-la i, en tot cas, estotjar-la per si un dia ens pogués servir per alguna cosa.