pep rossello

A aquells subjectes que encara gosen negar la realitat de l'Holocaust, l'assassinat massiu de jueus que va emprendre el règim de Hitler, els recomaria -ja que sempla que no creuen en la història- que es deixen dur per la novel·la: més enllà de la ficció, Les benignes, l'obra de Jonathan Littell, descriu amb tot detall, sense estalviar-nos situacions degradants, mesquines, horribles&, l'eficacia dels botxins nazis. I això, escrit com si de les memòries d'un oficial de les SS es tractàs. Podria parlar d'altres obres que aborden la qüestió, però ara estic capficat en aquesta lectura. 

     Dit això, convé emperò no mesclar ous amb caragols, perquè una cosa és una cosa i l'altra, una altra. No hauríem de caure en la confusió que escampen els propis jueus, perquè ells, en general, són capaços de dissociar la seva identitat com a poble de les seves creeences religioses.

    Vull dir que servidor, sense ser un entès, tinc la impressió que la persecució nazi anava dirigida contra un poble, contra una ètnia -com ho feren amb els gitanos, amb els homosexuals&-, i no contra una doctrina religiosa. Tot això, doncs, m'ha vingut al cap en llegir la crònica de l'acte que ahir va tenir lloc a la seu del Parlament de les Illes Balears, amb assistència de la presidenta Munar, del president Francesc Antich, d'altres consellers i de membres de la comunitat jueva de les Balears, encapçalats pel seu dirigent Abraham Barchilon.

    Res a dir dels parlaments que es van pronunciar durant l'acte, les paraules de recordança, de denúncia i esperança, així com de la simbòlica encesa de set espelmes, una per a cada milió d'assassinats. Però no puc estar d'acord, en canvi, amb el paper del rabí Shaul Friberg, que va cloure la reunió amb una pregària.

    Que se n'ha fet de l'aconfesionalitat de les institucions de l'Estat? Quina hauria estat la reacció si, per acabar, el bisbe Murgui -que, uep, no hi era- hagués volgut passar el rosari? Perquè muntar el numeret de no anar a missa per Sant Sebastià, perquè la polèmica sobre els vels islàmics, si després les autoritats participen d'un acte cívic que s'acaba resant. És allò que us deia de la confusió entre costums, tradicions& i pràctiques religioses. Darrerament, es parla molt de que els ciutadans d'origen musulmà viuen amarats d'islamisme. I els jueus?