pep rossello

En haver llegit el post de l'amic Joan Perelló, sobre el Dimecres de cendra d'Eliot, he decidit provar de donar-li una mà. Tot i que sóc, en general, un mal i escadusser lector de poesia, no seré jo qui discutesqui el que en diu el nostre poeta, ja sigui per boca seva o d'altri. Espero que això que he trobat li serveixi per alguna cosa.

 

Dimecres de cendra,

"I":

 

Com que no espero tornar mai més

Com que no espero

Com que no espero tornar

A desitjar els dons d'aquest i les oportunitats

              d'aquell altre

Ja no m'empenyo en l'afany de tals coses

(Per què la vella àliga hauria d'estendre les ales?)

Per què lamentar

El poder esvanit del reialme habitual?

 

Com que no espero conèixer mai

La insegura glòria de l'hora positiva

Com que crec que no

Com que sé que no he de conèixer

L'únic veritable poder transitori

Com que no puc beure

Allà on floreixen els arbres i brollen les deus, car

              res no torna a ser

 

Com que sé que el temps és sempre el temps

I el lloc és sempre i només el lloc

I el que és real ho és només per un moment

I només en un sol lloc

M'alegro que les coses siguin com són i

Renuncio a la santa faç

I renuncio a la veu

Com que no espero tornar mai més

Per això m'alegro, perquè haig d'inventar quelcom

En què delectar-me

 

I prego a Déu que tingui pietat de nosaltres

I prego que pugui jo oblidar

Això que amb mi mateix discuteixo massa

I explico en excés

Com que no espero tornar mai més

Que aquestes paraules responguin

D'allò que és un fet, perquè no es repeteixi

Tant de bo el judici no sigui massa sever amb

              nosaltres

 

Com que aquestes ales ja incapaces de volar

No són sinó aspes per a batre l'aire

L'aire que ara és tan tènue i sec

Més tènue i sec que no pas la voluntat

Ensenyeu-nos a fer cas i a no fer cas

Ensenyeu-nos a estar tranquils.

 

Pregueu per nosaltres pecadors ara i a l'hora de

               la nostra mort

Pregueu per nosaltres ara i a l'hora de la nostra

               mort

 

"II" (fragments):

 

"I Déu va dir

Profetitza al vent i només al vent, que només

El vent escoltarà."

 

"L'única Rosa

És ara el Jardí

On tot amor acaba

Turment definitiu

De l'amor insatisfet

El més gran turment

De l'amor satisfet

Fi de l'infinit

Viatge sense terme

Conclusió de tot allò

Que mai no conclou

Discurs sense paraules i

Paraula sense discurs

Gràcies a la Mare

Pel Jardí

On tot amor acaba."

 

"Ni la divisió ni la unitat

No importen. Vet aquí la terra. Vet aquí la nostra

                herència."

 

"V":

 

Si la paraula perduda és perduda, si la paraula

              gastada és gastada

Si la paraula no oïda, no dita

Resta no dita, no oïda;

Muda és la paraula no dita, la Paraula no oïda,

La Paraula sense paraula, la Paraula en

El món i per al món;

I la llum va resplendir enmig de les tenebres i

Contra la Paraula el món inquiet continuava girant

Al voltant del centre de la Paraula muda.

 

                Poble meu, què t'he fet.

 

¿On es trobarà la paraula, on ressonarà

La paraula? No pas aquí, que no hi ha prou silenci

Ni en el mar ni a les illes, tampoc

A la terra ferma, al desert o al país de les pluges,

Per aquells que caminen enmig de les tenebres

Tant de dia com de nit

No és pas aquest el moment oportú ni el lloc

              propici

No hi ha lloc de gràcia per a aquells que eviten la

              faç

No hi ha moment d'alegria per a aquells que

              caminen enmig de la cridòria i reneguen

              de la veu

 

¿Pregarà la velada germana per

Aquells que caminen enmig de les tenebres, que

               t'han escollit i se't resisteixen,

Aquells que es troben descomposts davant

               l'alternativa entre estació,

               temps i temps, entre

Hora i hora, paraula i paraula, poder i poder,

               aquells que esperen

Enmig de les tenebres? ¿Pregarà la velada germana

Pels infants que es queden parats davant la porta

I no volen anar-se'n i no saben pregar:

Pregueu per aquells que han escollit i es

               resisteixen?

 

               Poble meu, què t'he fet.

 

La velada germana entre els gràcils

Teixos, ¿pregarà per aquells que l'ofenen

I estan aterrats i no saben rendir-se

I diuen que sí davant el món i que no entre les

               roques

En el darrer desert entre les darreres roques

               blaves

En el desert en el jardí el jardí en el desert

De la set, escopint de boca la resseca llavor de

              poma?

 

              Poble meu.

 

"VI":

 

Encara que no espero tornar mai més

Encara que no espero

Encara que no espero tornar

 

A dubtar entre el guany i la pèrdua

En aquest breu trànsit on s'encreuen els somnis

Aquest foscant de somnis que s'encreuen entre la

               naixença i la mort

(Beneïu-me, pare) encara que no desitjo desitjar

               aquestes coses

Des de l'ampla finestra que dóna a la costa de

               granit

Les veles blanques volen encara mar endins, mar

               endins volen

Ales intactes

 

El cor malmès s'endureix i panteixa

Amb els lilàs perduts i les perdudes veus del mar

I l'esperit decaigut s'afanya a lluitar

Per conquerir la vinclada vara d'or i la perduda

              olor de mar

S'afanya a recuperar

El crit de la guatlla i el giravoltant corriol

I l'ull cec crea

Les formes buides entre les portes de vori

I l'olor renova el sabor salat de la terra arenosa

 

Aquesta és l'hora de tensió entre mort i naixença

El lloc de solitud on tres somnis s'encreuen

Entre roques blaves

Però quan les veus del teix sacsejat s'esvaeixin

Que l'altre teix sigui sondrollat i respongui.

Beneïda germana, mare santa, esperit de la font,

              esperit del jardí,

No tolereu que ens mofem de nosaltres mateixos

              amb falsedats

Ensenyeu-nos a fer cas i a no fer cas

Ensenyeu-nos a estar tranquils

Fins i tot entre aquestes roques,

En la Seva voluntat està la nostra pau

Fins i tot entre aquestes roques

Germana, mare

I l'esperit del riu, esperit del mar,

No tolereu que em separin

 

I que el meu clam arribi fins a Vós.