pep rossello

No conec personalment la senyora Aina Calvo; de fet, he de reconéixer que ni tan sols sabia qui era fins que la van presentar com a candidata dels socialstes espanyols a la batlia de Palma. Val a dir que des d'un bon principi molts coneguts, fins i tot algun amic, em va parlar molt bé de l'aspirant del PSOE a substituir Catalina Cirer; tot i que no la vaig votar, em va il·lusionar que fos la persona que semblava tenir més possibilitats de sumar vots per acabar amb el desgavell conservador, que ja durava massa anys.

Amb el temps, emperò, no sé si està responent a totes les expectatives generades. No vull entrar en el seu enrocament en el tema de So n'Espases, ni en com duu les relacions amb les entitats ciutadanes, els barris... Només vull referir-me al camp de gestió que sempre m'ha preocupat més: la cultura.

La decisió inicial d'anomenar regidora de Cultura la nacionalista Nanda Ramon, tot i que un escaló per davall d'Eberhard Grosske, no era un mal indici. Des d'aleshores ença, havia semblat que delegava totalment en els dos alts càrrecs, que és el que pertoca a un equip que vol funcionar.

Però això ha anat així fins que ha estat l'hora de renovar la direcció del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Es Baluard. Aleshores s'ha destapat la caixa dels trons. L'equip de govern municipal, que s'omple la boca de transparència, juga a l'estil de l'ex president fundador del Museu, provant que les decisions es prenguin sense massa aldarull fins que ja estigui fet. És el que han intentat amb el nomenament de Cristina Ros; i qual, ja en el mes de desembre Diario de Mallorca va desvetllar l'operació, fins i tot aportant el nom de l'aposta personal de Cort pel càrrec, van dedicar-se a llançar pilotes fora i mirar cap a un altre lloc.

Ha arribat, tanmateix, l'hora de fer efectiu el nomenament i a la discrepància manifestada per DdM respecte del procediment de designació de la nova directora, s'hi han anat sumant les crítiques directes de galeristes, artistes, experts..., també sobre la ideoneitat de la persona. A hores d'ara, a ningú no se li escapa que entre Calvo i Ros hi ha una relació personal d'amistat; la qual cosa no és cap pecat, però tampoc no ajudar a esvair les suspicàcies.

Arribada l'hora de presentar formalment la nova directora, Aina Calvó s'ha sentit obligada a sortir-ne en defensa i a donar explicacions sobre l'afer. Així, ens hem assebentat que la comissió executiva sorgida després de les eleccions municipals s'ha traçat un projecte de museu diferent al que actualment portava endavant la ja ex directora, Marie-Claire Uberquoi. Que quin és aquest projecte? No ho explican gaire bé: en qualsevol cas, aniria vinculat a un nou perfil de director, "alguien que pudiera trabajar con una conexión amplia con la realidad balear" (?) No cal dir que aquest perfil és el de Cristina Ros.

La interessada, procurant donar una mà a la seva valedora, parla de "fomentar la creatividad, haciendo del museo un laboratorio de ideas para los creadores". Uf, una brain storm per al Baluard. La batlessa, en un intent per concretar el canvi, parla d'una nova etapa que cerqui "la dinamización e integración del centro en la vida cultural de la isla": ja deia jo que Es Baluard no és d'aquest món.

Pel que fa al procés d'elecció, s'ha fet de forma impecable, "sin que eso suponga una irregularidad". Bono, senyora batlessa, jo no sé si la irregularitat està tipificada penalment, més aviat diria que no, i tampoc ningú ha parlat d'il·legalitat. Però regular no ho sembla molt, tot plegat. No calen proclames apocalíptiques ("Si no fuera una decisión democràtica, dimitiría"), perquè totes les persones som presoneres de les nostres paraules, tant com amos dels nostres silencis.

Si el que Aina Calvo ens vol dir és que perquè ella ha estat elegida democràticament -això no ho dubta ningú, tret dels fonamentalistes del PP- totes les seves decisions són, per definició, democràtiques, convendrà que refresqui els seus coneixements constitucionals. La Constitució espanyola, aquesta que els socialistes espanyols volen tan venerada i inamovible, en el seu article 6, quan estableix que "els partits expressen el pluralisme polític" i esdevenen així "instrument fonamental per a la participació política", fa una reserva garantista: "L'estructura interna [dels partits] i el funcionament hauran de ser democràtics.

Que prenguin, doncs, llum de na Pastora, la batlessa i la seva directora, perquè caldran majors explicacions si realment aspiran, com declara Ros, a "generar dinámicas de participación en el museo" que involucrin artistes, galeristes i coleccionistes de les illes. Ara com ara, ho tenen molt magre.