pep rossello

Per cert, sabieu que la famosa frase és una atribució errònia i que realmente Cervantes mai no la va escriure. No amb els termes literals que avui feim servir, si més no; ni amb la mateixa intenció de crítica al poder, segurament. Podeu llegir l'escena al capítol IX de la segona part d'El Ingenio Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Se'ns explica que el cavaller i el seu estrafolari escuder, Sancho Panza, se suposa que arriben a la famosa ciudad del Toboso, buscant la dama de Don Quixot. És de nit i el parell d'aventurers miren de trobar l'alcàsser on suposadament s'està Dulcinea. Arriben així a un gran edifici, del qual només besllumen l'ombra, però així i tot Alonso Quijano -el mateix de l'episodi dels molins- en aquesta ocasió distingeix clarament l'església del poble. I és aquí quan exclama: "Con la iglesia hemos dado, Sancho". Ni Iglesia en majúscula, ni topado, ni amigo.

  El fet és que la setmana passada dos fragments de vidre de la rosassa principal de la catedral de Mallorca es van desprendre del seu lloc, juntament amb alguns trossos del morter de ciment que els subjecten. Ningú no pot dir avui encara quin va esser el motiu de la caiguda, però les fonts que donaren la noticia no es van estar de vincular-ho directament amb l'espectacle pirotècnic, l'aTIArfoc, que l'Ajuntament de Palma va organitzar per cloure les festes de Sant Sebastià. És la vella tàctica de llançar la primera pedra i després ja ho veurem, què serà.

  Les paraules del degà de la Seu, mossèn Joan Darder, són ben significatives quan, tot i declarar que no vol pronunciar-se, sentencia: "Passades dues setmanes de la festa, s'han romput un parell de vidres".Clar que l'argument bé es pot girar: perquè pensar que va ser el festival, si ja han passat dues setmanes des que tingué lloc?

Deixant de banda el fet que el propi Ajuntament ha reconegut que es van incomplir les condicions establertes per a la demostració pirotècnica, no és la meva intenció atiar el foc de la polèmica. No, almenys, pel camí que alguns la volen fer discórrer.

  Em sembla més entretingut establir el distint arrassador que el Capítol de la Seu fa servir davant fets diferents però semblants. Tot just ara a fet un any que un cop de vent va trencar tres cristalls dels vitralls de Miquel Barceló, a la capella del Santíssim. I es van espanyar perquè no s'havien instal·lat vidres de seguretat, tot i l'advertència de l'artista felanitxer. La negativa a col·locar-los va sorgir directament del Capítol, per boca del seu degà, que va justificar-se en la no aprovació prèvia de la mesura per part de la Fundació Art a la Seu.

No record que aleshores es muntàs l'aldarull al què assistim aquests dies. Potser Barceló no mereix una consideració semblant a l'anònim artesà del segle XIV que va dissenyar la rosassa? O tal vegada és que, aleshores, no s'hauria pogut aprofitar la feta per atacar el senyor Grosske i, de retruc, tot el Consistori progressista? Les respostes, per ventura, només les sap el vent.

Tot plegat m´ha fet recordar un comentari que tenia estojat, sobre Barceló i la Seu; o, més concretament, sobre el tracte que sovint donen a la feina de l´artista els responsables del Capítol. Ho vaig trobar fa un parell de setmanes a la weblog de Xavier Trullàs, un jove principatí que es defineix com "un apassionat de la cultura". Aquest jove de Terrassa, fa feina d´infermer del treball i estudia Filologia Catalana, a més de ser membre de la colla castellera de la seva ciutat.

El comentari que publicà parlava d´unes vacances a Mallorca, en el decurs de la qual va visitar el retaule de Miquel Barceló: "Entrar allí ja ens va posar els pèls de punta". L´anècdota que explica la deixo talment amb les seves paraules: "Mentre jo hi feia la visita, va arribar un grup d´estudiants guiats per un capellà que es va dedicar a destruir verbalment l´obra d´en Barceló. (...) Aprofitava cada detall per carregar-se la feina de l´artista."

Després d´un comentari del guia sobre l´elevat cost dels vitralls barcelonians, comparats els d´uns altres de la nau del costat, Xavi Trullàs va trobar que havia de dir la seva i que eren èpoques diferentes, i costos diferents. "(...) el capellà-guia va respondre enfurismat que el retaule no era digne de tanta despesa!"

Comentari i conclusió que molts compartim: "És incongruent que l´Església, la Diòcesi de Mallorca en concret, encarregui una obra a un artista de prestigi i que ells mateixos en reneguin i l´enfonsin obertament i pública." Idò això.

Publicat a DdM. Mecanoscrit, 23 de febrer de 2008.