pep rossello

Tinc per costum no anar als mítings, perquè em semblen reunions de conversos que no han de menester que els insisteixin sobre les bondats de l'oficiant. Però deuen passar gust, que ja diuen que n'hi ha de tots colors.

En canvi, acostumo a llegir-ne les cròniques i els comentaris a la premsa de l'endemà; penso que em són de més profit. Avui he llegit, a la crònica de Virginia Eza del Diario de Mallorca, que el candidat socialista, el senyor Rodríguez, va reconéixer a Palma que "si hay una comunidad autónoma discriminada y maltratada ha sido Baleares" i va avançar un compromís: "Yo me comprometo a solucionarlo". Agafau fort les carteres i no l'amolleu per res.

   Sempre que sento el president del govern espanyol que fa una promesa, em ve al cap el mateix anunci: "Defenderé en Madrid el Estatuto que salga de Catalunya". Tampoc no va dir que s'hi deixaria la pell, defensant-lo.

  Tot això, a l'escenari del Palma Arena, que va compartir amb el president de la comunitat, Francesc Antich. Suposo que el president va trobar de bona educació parlar tot el temps només en espanyol. He pensat on es pot posar, el senyor Antich, els plans de xoc per estendre l'ús social del català. Però no ho diré, perquè a ca nostra, altra cosa potser no van poder, però sí que m'educaren en els principis elementals de la urbanitat, que diu que no s'han de dir paraulotes en públic. En privat, com si voleu parlar en català com el senyor Aznar. Suposo que és el que fa el president quan és per Algaida, que allà els seus votants no deuen ser majoritàriament castellanoparlants.